NICÊTE - PARTE I - SE TERRA DE SONHE E AMOR - (ONES 1945/1960)

Juêninha, curiôsa, tchà Nicête cambà cômpe, ela corrê pa porta, bà spià s'Nicête jà tàva lônge, anton, él abri màla, ptà môn na SPEI, cosa q'nunca ela tinha ôide d'tud sé vida! Log q'él ôià sé cara naqél SPEI, ela dà um grîiitttê, q'cordà quâz tud qél pôv d'cavôque d'Sfrùmguinha, naqél madrugada d'lua chéia.

Sé Mêmê, jà bem, Juêninha n'pûde contê, él bà lôg ta dzél p'ôàss cma Nicête, pa dprêssa q'él tinha cambôde ma sé tiu té Ponta d'Sol, jàl tinha ranjôde ôte mûer e q'ela tinha càra, moda um MÀCACADIÀBA! Mà, o q'Juêninha nñ'sabia é q'ela tàva màs, era t'ôià ela mêz naqél SPEI


Nicête, natural d'Sfrûmguinha, um daqés cavôqe islôde, d'SnAnton, ondé q'gênt na tud sés pûreza d'alma q'Deus dàs, tàva nascé, crià, morré, sem oià mar. Terra ondé q'também, pa màs strônhe qél pôdé parcéne e moda Nicête tchgà contà, niguém tàva conché um SPÈI q'é pra là nunca nñ'tinha tchegôde!

Lugar d'àga, sempr ta corré na rbêra, ma lavàda, q'tàva bà juntà e formà qél grand lagôa, là pa fûnde d'cratera d'Sfrùmguinha e q'também tàva sirvi tud qél pov pa bônhe na spnadêr, panhà cmarôn na cafûtche, regà planta d'sés hôrta, ondé qés tàva trà sés pôn d'caldera etc.

Anton, Nicête, lavrâdôr na flôr e força d'idade, pai de quâte fîdje, qél mà sé cumpanhera Juêninha tinha cumçôde d'fabricà dêsd dzôite ône, bem recêbé vzita d'sé tiu, por nôme d'Shilling Pêpel, vêtrâne d'méi d'Baia d'Port Grând, bind d'Soncent, ondé q'na qualidâd d'négôciant, tinha fazid fûrtuna.

Shilling, sé grand prêocupaçôn fui sempre d'trà sé subrim Nicête d'fûnde daqél cavôque, p'él pudéss séi na lôrgue, bà ôiàss mûndo, fazé fûrtuna e libertàss, moda él Shilling, daqél situaçon.

Mà cma Nicête jà tinha familia, Shilling oià cma côsa dvêra tàva cumplicôde e él ca tàva ta bà ôtchà un gête o manêra d'tràl da là. Anton, despôs d'ter falôde ma Juêninha, él fazé um primer tentatîva, jàl cûnsigui trazé sé subrim ma él, q'tud sé mizâde, té Ponta d'Sol.

Subrim Nicête, q'nunca tinha saîde d'sé cavôque, d'Sfrûmguinha, bem tud content pa camin, jà t'oià tchéu cosa q'nunca él tinha ôiode, chéi d'admiraçôn pa sé tiu q'jà bem jà ta intchâl cabeça ta dzél p'él ôiàss bem q'él era nôv e q'aqés terra piabôxe é q'era piabôbe…


Tiu Shiling, pa nimà e dà subrim coràja, dzél cma s'él cunsiguiba tchgà Soncent, él tàva ranjàl um jôb e té lugar num vapor. Nicet, rapaz nôv, tinha direit d'snhà, moda tud gent e tud qés cosa q'sé tiu tàva ta dzél, pô ta fazél macaquim na cabeça.

Trapaiôde, marabidjôde q'tud aqés stora e chéi d'spêrança, él pô ta pensà na manêra d'convencé Juêninha, sé cumpanhêra ma tud sés fîdje, bom pai q'él éra! Nicête, d'volta pa Sfrûmguinha, trazé um bnîte SPEI, q'sé tiu Shilling dàl pa recordaçon, cosa q'él gordà q'grând cuidôde, na fûnde d'sé màla, sem mostrà ninguém, assim qél tchgà na casa.

Anton, tud dia plumânhâ cidîm, antes d'bàss pa lavàda trabaià sés plârd, na cômpe, Nicête tàva trà q'gête, d'fûnde d'sé màla, pa ninguém q'ôiàba qél SPEI q'sé tiu Shiling Pêpel, tinha él dôde.

Cma él também nunca tinha oiôde um SPEI, él tàva fcà t'adimrà qél imàja, ta dzé pa él mêz: - czé q'nha tiu é um bocôde d'hôme, lôvàra Deus! Vida, mà sés caprîche, fazé qé por acâze, él ma sé tiu tàva parcé, e moda ta dzîde na terra, cara d'um, cù d'ôte.

Anton, qél SPEI, bem criàl um confùson na sé cabeça, pa mod qél imàja… Por iss, é q'tud dia, antes d'bài pa trabôie, na cômpe, q'era sustênt d'casa, él tinha q'tràss qél SPEI e admiràss, q'tud mizâde, sé tiu Shilling.

Mà Juêninha, q'tàva stôde dêtode tràz d'él e ta fingi drûmi, tàva também naqél confùson, q'cabiçinha trapaiôde, chéi d'curiosidâde, pa môde qél segrêd q'Nicête tà stôde ta gatchà tud gent casa… Porqqé???

Basta Juêninha, vrà té ta falà él sò, ta dzé, cma dêsd q'Nicête tinha squôde d'fûnde d'Sfrûmguinha e bôde mà sé tiu té Ponta-Sol, él tàva stôde t'ôtchàl mût difêrent.

Cosa bà ta bài, té q'ela dzé um dia, cma él tinha q'ôiàba czé q'era qél segrêd q'tud dia, sé marîd tàva stôde ta trà d'fûnde d'màla e tornà pô là q'tud qél cuidôde, pa ninguém q'ôiàsse? Qél stora tinha ela sbîde na cabeça, té q'ela tàva perguntà: - Mà Snhor Deus, Nicet nñà d'stôde t'ingênêm?

Juêninha, curiôsa, tchà Nicête cambà cômpe, ela corrê pa porta, bà spià s'Nicête jà tàva lônge, anton, él abri màla, ptà môn na SPEI, cosa q'nunca ela tinha ôide d'tud sé vida! Log q'él ôià sé cara naqél SPEI, ela dà um grîiitttê, q'cordà quâz tud qél pôv d'cavôque d'Sfrùmguinha, naqél madrugada d'lua chéia.

Sé Mêmê, jà bem, Juêninha n'pûde contê, él bà lôg ta dzél p'ôàss cma Nicête, pa dprêssa q'él tinha cambôde ma sé tiu té Ponta d'Sol, jàl tinha ranjôde ôte mûer e q'ela tinha càra, moda um MÀCACADIÀBA! Mà, o q'Juêninha nñ'sabia é q'ela tàva màs, era t'ôià ela mêz naqél SPEI…

Fui um abôle d'màtà, qé Mêmê jà bidjinha bem ta corré, qônde ela tchgà là, él dzê sé filha pa tchàl ôià… Qônde él ptà ôie naqél SPEI, também él dà sé grriiittt, él bà ta dzê: - ôh pov, ôh nhês gênt, ûsis bem ôà éss mûer q'Nicête jà ranjààà, um velha d'éss! Macâcadiàba? Non Juêninha! Piôr, q'alêm d'él ser vêlha, inda por cima, él tem câra moda um CANHÃO!

Assim, tud qél pôv d'casa, intrigôde pa stôra daqél SPEI, jà bem fcà ta gûità Nicête, tchî daqés cabêçe, ondé q'él tinha bôde, lôg cêde, fazé sé trabôie d'tud dia.

Datardinha, lûsque fûsque, antes d'Sol cambà e tchà d'lumnhà qél cratera d'Sfrûmguinha, Nicête pô pé na mâma d'cadera, na camin d'casa, ma sé bûrrim, carrégôde d'pon d'caldera (mîndioca, btàto'dôce, nhâme e dôs tôle d'cana d'açucra) qé d'nôte, tàva fchà cêd, là debôche naqél cavôque.

Assim, és tinha q'bàss ligêr, qé Juêninha, q'jà tinha qél mîdje ralôde na pedra d'ràla pa fazé pàpa, tàva fcà ta sperà Nicête tchgà, q'aqés ôtes ingrediênt p'él pudia pôsse jantar na lûme.

Pa camin, as vêz bûrrim tàva brandà pôsse. Nicête, q'aqél prêssa, tàva picàl q'sé pâu na screzêlha, sem fazél mal, p'él pudia spatchà e ôra q'pâu ca tàva fazél nada, él tàva sfrégâl um malguitinha na pôlpa dà bûrrim, tàva sclêrà pôsse.

Pa d'prêssa, da là daqés cabêçe, él cumçà t'ôià casa! Côsa strônhe?! Qé Nicête q'tàva ôià bem d'lônge, dà fê daqél trûpida d'gênt, na môvment là debôche, na sés casa, él pensà lôg, na sé cabeça, cma talvêz pudia ser algum daqés mnîne q'teria frîde, anton, él ma sé bitchim sclêrà pôsse inda màs. Nicête, nocênte, entrà q'dscarrêgà e marrà bûrrim, fui um côsa sô! Dà là, jàl bem pa têrrêr, dondê q'tud sé familia mà vzim tàva ta spêràl diâzà.

Juêninha, ciûmenta, dsconsôlàda, ca qria ûvi q'ninguém qé ela tinha tônte ràiba, mà ela, na sé côrp, q'dàl fûi pa fcàss mûque. Sé marid, q'ca tàva ta comprendé nada daqél stôra, vrà so él dzé, cma él tàva otchà, cma despôs d'um dia d'trabôie, um hôme ta cré tchgà na sé casa e otchà so descônç e paz d'spîrt.

Log mãe d'Juêninha, q'tàva imbutchôde é q'tmà dàgàda, dà él rancà ta dzé: - oh Nicête, sempr um tmôbe p'um rêpêz sêrio! Oià, bem dzé nos éi qem q'é éss mâcàcadiàba q'jà bô irrânjà, dês d'bo bà ma bô tiu Shilling Pêpél, pa Ponta d'Sol?

Nicête, zarôde, controlà sé ràiba pa rûspéit pa sé Mântia, mà él bà ta dzêl, p'ela ôiàba cma gent nñ'ta dêvê infernà alma d'gênt, assim e q'inda màs, q'ela sabia, cma Juêninha fui sempre sé mûer, q'él conché e mé d'sés fî, natud rêspeit! Anton, mãe d'Juêninha séi qél SPEI, chéi d'ràiba, él dzél: - oli prova Nicête, oli prova!!!

Nicête fcà mûque sem fàla, dûrant uns segund, despôs él reâgi: mà qél cosa é ratrôte d'nha Tiu! Qem mandà ûsis, bà mêchême na nha màla???... Anton, là séi um confûson d'matà…

Tàva bem um, tàva spià naqél SPEI, tàva dzé um cosa, tàva bem ôte, igual, tàva dzé ôte cosa. Na fim, era um Stora sem pé nem cabeça, pa môde qés gent, q'nunca tinha ôide um SPEI!

Um daqés mnîne, spantôde q'aqél guerra, cosa q'nunca tinha cuntçîde na sés casa, bà ta corré, bà tchmà PàMênel, hôme véi, d rûspeit d'fûnde d'cavôque d'Sfrûmguinha, q'tchgà là e pô tud cosa na lugar.

Assim q'PàMênel tchgà q'él barûlhe parà lôg, tud gent bem tmà bençon. Anton, él perguntà: - mà nhas gênt, qzê q'tita passà préi, q'Zaquiêl bà tchmôme, qé ûsis ta prêi na stora, môde um mûer na ratrôte?

D'fôvor ûsis tchâme ôà, qem nh'éss pssôa? Lôg Nicête vançà q'aqél SPEI na mon, él dzé PàMênel cma era um ratrôte pa recordaçon q'sé Tiu Shilling Pêpél, tive él dôde, iliôde num pêpél, na Ponta de Sol, lugar qés tinha bôde djûnte, qônde él tinha bînd d'Soncent, sâlvaz na sés casa d'Sfrûmguinha.

Nicête, chéi d'força e q sé consncîença tranquil, firmà diante d'PàMênel, cma sé Tiu tinha él dôde qél ratrôte, so p'él pudia fcàsse ta lembrà na él, té dia q'él bem bscàsse él, pa léval pa Soncent, bà bscàss um vida ãmlhôr!

PàMênel, hôme d'xpriença d'vida, vrà pa és q'tud sé calma, dzê: - ôh nhîs gent, oià cma dvera dvera, ûsis é tud brôbe, ûsîs nñtita ooà, cma éss cosa é um SPEI?!...

Tud gent fazé: Ohhhhhh… Anton PàMênel, q'jà tinha bôde uns dôs vêz té Soncent, trà um SPIIM d'bôlse, daqés d'Drogaria d'Djandjan, q'sé subrim Jon Sabôla, q'era d'famlia tambem, tinha él dôde e fui sô'sim q'él pûde calmà tud qél familia q'qria so matà Nicête, cuitôde inôcent!

Prublèma é q'éss SPEI, bem mudà completamnt vida daqés gênt, daqél familia q'tàva vivé tônte ône na PAZ E HARMONIA.


Anton, Nicête, chatiôde mode tud gênt d'casa tinha scunfiôde d'él, resolvé parti pa Soncent, pa mudàss d'ar e bà bscàss um nova VIDA…
Fim d'primêra parte, stora ta cuntinuà, n'ôte smana…


Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)

NICETE (parte I)


SNANTON-SE TERRA D'SONHE E AMOR
(Ones 1945/1960)

Claro que a continuçao desta Storia segue. Esta estoria me foi contada pelo propio Nicete que bem conheci em S.Vicente.
Vai dai aquele robusto e fraterno abraço do sempre fixe

Zizim Figuera

Voltar