NICÊTE (PARTE II-FIM) SNANTON-SÉ TERRA D'SÔNHE E AMOR - (ONES 1945/1960)

Assim cûmçà qél sônhe d'nos Nicête! Qél nôte, d'vêspra, él détôde ma sé Juéninha, q'sempr él êstmà, mãe d'sés fî, él dzél: - um tita bê trabaià q'fôrça e coràja pa nô pôdé cômprà qél rinqôn d'térra, pêgôde q'aqél d'nossa, q'Pà Franck tem stôde sempr ta prometêns! Um sêbe q'él nñ'te vendé ninguém él, snon sênd nôs!

Naqél ôte dia, mûte tchôre, mûte gûiza, na ôra di bài d'Nicête, um tristêza grand, chéi d'morabêza, bînde d'fûnde d'rbêra, té na sêlàda d'Sfrùmguinha, q'tud qél Pôv, q'sés lînçîm brônque, ta sânà Nicête.

Sentimênt era fôrte strônhe e grand, basta era bûrr ta zûrrà, catchôrre ta ladrà, té cêu vrà scûre, cosa q'gent ca ta nem pôdé xplicà e q'ta côntçé sô qônde terra ta perdé um fîdje querido…

PàMênel, hôme d'ruspêit, là cunsigui convencé tud qél trûpida d'gent, na têrrêr d'casa e calmà situaçon. Cma jà era d'nutinha, él fcà pa durmi. Assim, dspôs d'cmé sê cmônbôtcha (prôte d'rêsistênça, d'frinjnôte q'pàpa, bnânê vêrd, nhâm, mindiôca) mûte bem prêparôde, moda d'cstûme, pa Dona d'casa.

PàMênel, bà détà, pa scançà côrp, qé naqel ôte dia, moda jà'l tinha prûmitide Nicête, és tinha q'bàss mondà qés mîdje, là driba na ladêra, q'jà tàva, q'tôle ôlte, chéi d'flôr e ta pêdi mônda.

Juéninha, tud contênte, mà inda assim, mêi scûnfiada, là fazé paz mà Nicête, sé pai d'fîdje e tud côsa d'vida, parcê tôrnà êntrà na camin. Naqel ôte dia, d'madrûgàda, moda d'cstûme, antes d'Sol nascê, Nicête preparà sés bêrrim, despôs és rancà, él, Zaquiêl sé fî mà vêi, mà PàMênel, bà trabià qês mîdje, là driba, na sé mêràda d'cabêç d'Sfrùmnguinha.

Pa camin, PàMênel intrigôde q'prîsença d'Zaq, ta bà mà és, perguntà Nicête, pa môde qem, q'jà'l tàva ta levà, qél mnîne mà és? Anton Nicête, splicàl cma Zaq, jà tàva q'dôz' iône e môda sé pai inchnâl, assim él tàva ta fazé, q'sé fî, p'él bàss ta prendé scôla d'vida.

PàMênel, perguntà Nicête, s'él nñ'tàva ta mandà Zaq, bà prêndé êlê, là na scôla d'Nha Flûripa, na sêlàda d'Sfrùmguinha? Nicête, dzél, cma era tud sé prazêr, mà prublèma era qél dstânça, d'là d'fûnde d'cavôque, té na somàda, q'era dmâz, pa qél mnine bàss pa scôla.

Pa cabà, d'côrtà convêrsa, él bà log ta dzé, PàMênel, cma él tàva ta mestê, inshnâ Zaq trabôi d'cômp, moda sé pài tinha él inshnôde, pa sgûrà pôn d'casa e q'pa qél trabôi là, él nñ'mistia, sêbé êlé! Là, és sigui sés camin, pa depressa, ta bà ta falà d'ôtes cosa, pa tchgàba inda na cômp sem Sol mânchê, pa rêndiment d'trabôi pudéss ser amdjôr.


Assim, dia bà ta passà, culhêta fui bôa, qé tchuva tinha dôde drêt qél ône là. Es cunsigui pô mîdje, mà fjôn, na tambâque o q'tàva sgurà, pa tud qél ône, sustênt d' tud qél casa, mà alguns familia, d'banda d'Nicête ma Juéninha. Nho Frânk, q'era jà véi e mûte amigue d'casa, tàva tud hôra dzé Nicête, cma qél rinqôn d'terra, q'era pégôde mà d'séu.

Cma él nñ'tinha fî, qônde él qséss, él tàva vendél él. Mà naqél temp, Nicête era pobre, qé és tàva vivé màs era d'sfôrçe d'sés trabôie d'terra. Qônde éch convêrsa, d'nutinha, tàva parcé là têrrer d'casa, era cosa q'ca tàva tchà Nicête durmi em paz, inda màs, trançôde q'aqél conversa q'él tinha tîde uns mês ântes mà sé Tiu Shilling Pépêl, mode ideia, d'bà spià vida là pa Soncente, tàva stôde sempre ta trabaiàl na cabeça e tàva fcà ta criàl um cosa na côrp, q'nunca él tinha sintid ântes, moda ambiçôn.

 

A força d'pensà e d'crêdità na dstin. Um dmingue, dia d'dscônçe, là na casa, tchgà um STAFÊTA (môçe d'récôde, ambulânte, d'grande dstância, mûte usôde na Sintanton naqél temp, q'mêi d'cumnicaçôn era dfîcle) q'um carta d'Tiu Shilling pa Nicête, bînd d'Soncent q'um truquim là dênt, ta mandà dzél, cma jàl tàva tud prônte pa racébêl.

PàMénel é q'lé carta, qé là na casa ninguém nñ'sébia lé, nem scrêvé. Nicête fcà mûte contênt, q'aqél lembrânça d'sé Tiu, q'él pensàba té jà tinha sqêcid d'él. Agora, sé prublèma era d'otchà coràja, pa convêncé e préparà amdjêr, fîdje gent d'casa, familia, ma vzim, pa q'él pudéss dà qél grand sôlte.

 

El tive uns dia, mûque, ta sismà, sem dzê nada e na conversa, mà PàMênel, q'sempr fui sé cumpanher fiél, cûmpâde e amig d'casa. El cunsigui tmà qél grand dêcison, d'cambà Soncent, bà spià vida. Cosa q'PàMênel consêlhal, pa fazê, ma q'modêrçon e mûte cuidôde, qé pra là, tud era prop dfêrente.

Anton, despôs de ter falôde e recomendôde Juéninha na sé Mântia. Zaquiêl, sé fi mâ vêi, q'jà tàva ta comprêndê dritim, qél trabôie d'sé pai é q'fcà conta d'familia, izdôde pa sé padrim, PàMênel.

 

Assim cûmçà qél sônhe d'nos Nicête! Qél nôte, d'vêspra, él détôde ma sé Juéninha, q'sempr él êstmà, mãe d'sés fî, él dzél: - um tita bê trabaià q'fôrça e coràja pa nô pôdé cômprà qél rinqôn d'térra, pêgôde q'aqél d'nossa, q'Pà Franck tem stôde sempr ta prometêns! Um sêbe q'él nñ'te vendé ninguém él, snon sênd nôs!

Naqél ôte dia, mûte tchôre, mûte gûiza, na ôra di bài d'Nicête, um tristêza grand, chéi d'morabêza, bînde d'fûnde d'rbêra, té na sêlàda d'Sfrùmguinha, q'tud qél Pôv, q'sés lînçîm brônque, ta sânà Nicête. Sentimênt era fôrte strônhe e grand, basta era bûrr ta zûrrà, catchôrre ta ladrà, té cêu vrà scûre, cosa q'gent ca ta nem pôdé xplicà e q'ta côntçé sô qônde terra ta perdé um fîdje querido…

 

Nicête, imbarcà na Boca d'Pistola, pôrt bem cunchide d'Ponta d'Sol, pa sé mar regaçôde, ôndé q'gent, pa imbarcà, tinha q'spérà marinhêr trà jâziga, na onda d'sête, pa imbarcàss màs râpt possivel. Assim, là bài nos Nicête, imbarcôde na Mar Nôvo, pa Soncent, ôndé q'tud sés tiu jà tàva vivé na terra diàzà. Tud és, bà spéral na câis, pa dàl qél coràja, naqél nova vida.

 

Na dia siguinte, despôs q'és mostràl Soncent, terra q'él gostà tchéu e bà ta pô um dàta d'pergunta. Tiu Shilling léval pa casa d'ôtes familia, d'séu q'él catàva conché, moda sés Tiu Farrôpe, ma Viriôte e tud qés subrim, él sempre marabidjôde. Alguns làgrima bél na ôie, qé lembràl na Juéninha e sés fîdje, q'él tinha tchôde pa tràs, là na Sfrùmguinha e pa tchéu temp, sem dia d'voltà.

 

Nova vida, vida nova, q'és tiu pôl log rême na môn, p'él pudéss ba ta cstumà, qé vida d'mar era bem dfêrent, daqél vida d'cômpe. Dvera qél mudança fui dûr, mà Nicête, q'bem dcidîde, tàva ta prendé ràpt, izdôde, pa tud sés tiu e alguns amig, q'j'àl tinha ranjôde.

Tiu Shiling, tive q'isnàl nadà, cosa q'él prendé ràpt, mode j'àl tinha uns noçon, mode nadà na tanque d'àga doce, là na SnAnton, p'él podia tràba sé carta d'marinhêr na Captania e pudéss rémà, na Baìa D'Port Grande, bàss pa bôrde ganhà sé vida.

Assim fui, qé él nñ'era malôndre (priguiçôse) tàva ta prendé ràpt e entrà naqél rîtme d'vida, sempr chéi d'boa vontade. Pena é q'naqél principe, dnhirim, q'él tàva ta ganhà era pôque e catàva ta dà pa mandàss pa casa, d'sé Juéninha, ma qés mnîne d'séus, q'catàva saìl d'sé pensamênt.

Uns temp despôs, pa sôrte, bem parcé um vapôr Panamà, q'um fàlta grand d'gent e Captania trà sôrte e sôrte, qéi na tud és, assim imbarcà: Shilling Pépêl, Nicête, Lima, Jack Fjôn Pêdra, Spaguêtte. Shilling, q'jà era marinhêr sprimentôde, él tma conta d'quàz tud és, assim és tàva uvi q'él e tàva, bà ta siguil.

Mudança mûte grand pa Nicête, qé era sé primer viàja, log dirêct pa canal d'Panamà e despôs, Valparaiso na Chile, bà carrêgà d'minérâle d'côbre. Pa sôrte, mar tud bunzim, viàja tud sabim, qé trabôie na bôrde ca tàva faltà, Nicête e qés ôtes, bà ta prendê tchéu cosa d'vida d'marinhêr e Capton d'Vapôr tàva prôpe contênt, q'trabôie e compôrtamênt daqés môçe na bôrde.

Es tchgà num madrûgàda d'més d'Dzêmbre, temp d'calôr na pârte Sul d'Mûnde, naqél Baìa d'Valparaiso, tud lûmnhôde. Se Nicête tinha otchôde Soncent bnîte, là anton era marabîdja.

 

Cma, durânte viàja, és tinha trabaôide mûte bem e era vêspra d'Natal, capton mandà dâz um trûquim reforçôde e despôs d'agradcés, él dzés: - bzôte podé fcà dos dia na terra, mà dia 26, pa quâtre hora d'àtârde, um cré tud gent na bôrde, ok?!

Assim fûi, és bà tud jûnte pa têrra, q'Shilling mà Spaguêtte, ta comandà grûpe e levâz pa qês brôque q'és tàva conché, sô mnina bnîta. Moda tud marinhêr, inda màs despôs d'um viàja daqél, num dia daqél, era normal um hôme bàss pa terra spàrajà vida.

 

Nicête, q'nunca tinha saîde d'sé terra, qônde él ôià tônte amdjêr bnita, él perdé cabèça, inda màs q'uns mês sem ôià fêma. Um mnininha cumçà ta dàl bôla e cma él tàva q'aqél trôque na bôlse, él ptàl môn, él bà ta dzê sés cumpanher cma qél là era d'séu… Tiu Shilling fchâl ôie e dzél q'cabeça cma sim!

Festa prôpe sabim, châmpagne, mninha tàva fînji cré pagà, Nicête tàva vançà log, catàva tchàl! Nicêt, q'um mistûra d'côque na bûtche, jà tàva té ta falà spânhôl. Sé tiu Shilling, macôque bêdje, ôiàl t'imbalà, él dàl fàla uns dos vêz, mà cosa cuntinuà sem prublèma.

Anton, dia 26 tchgà e era hora d'bà pa bôrde! Là, Spaguette cumçà ta juntà tûde gent e qônde és dà Nicête fàla, él ca cris voltà pa bôrde, râfilôn, ta dzé assim, q'pé prôpe fincôde na tchôn! Tud qés moç, na prinçîpe, tàva ta tmà qél stora, t'arri e na brincadera.

Riaçôn d'Nicête, saì log, naqél SnAnton prôpe fûnde: - Usis nñe'ris d'fôvôr, ùsis bé usis dzé Câpton q'mi nñtita bà mâs, nem pô bôrde, nem pê terra, nem pa ninhûm lgâr…

Qês môçe, mà sé tiu Shilling, tud jà infrontà, és perguntàl. Mà Nicête, qzé q'jà panhôbe q'bô nñ'cré bà pô bord? Jà bô perdé cabeça Nicête? E bôs fî mà Juéninha? Respôsta d'Nicête: - Usis nñ'tita ôà um mnina bnita dêss! Jà mi nñ'pode, q'aqés câbél rum!

Um mnina bnita déss, q'câbél lôrgôde pa costa bôche, inda por cima él dzé cma él ta stmême! Hààà… dzê Nicête, qêm pôde q'aqês câbél rum d'mûer d'nos terra… nñon… nñon… nñon, mi nñtita bà màs pô bôrde qé mi, jâm fcà prêi… Usis pôdê bà e usis dzé Capton!

Sé tiu Shillin, q'jà tàva conché alguns cosa d'éch li, vrà dzél: o Nicête, éss é um afrônta e pa bôrde é q'um tem q'levôbe! Cosa vrà prôp féi e dûr, a pônte q'sé tiu, mà qés môçe, scôntra sés vôntade, tive q'tchmà pliça e nôs Nicête bà pa bôrde fui pûste algéma, qé sô assim q'és tàva cunsigui léval.

Pa môde tud éss stora, Nicête mûode, tive um smâna zangôde, mà tud sés cumpanher, na bôrde. Na fim daqél smana, jà na ôlte mar e d'volta pa Cab Verd, qé vapôr, tàva ta bà p'Europa, d'passàja na terra, ôndé q'él tinha és tmôde e tinha q'tchàs, môda tàva scrîte na contrôte, Nicête, là bem cumçà ta qéi na realidade! Anton, él tive d'bà pêdi sé tiu Shilling mà tûde qés ôte môç pêrdôn.

Qônde él tchgà na Lima, él dzél, bzôte tinha rôzon, qé em qônde um tàva q'aqél trôque, tûde bem! Mà ô Lima, mi, mi nñ'sêbe qzé pênhême, qé hora q'dnher càbàsse, era log um châtiçe.

Tud és dzél, inda bem Nicête, inda bem qé dvera moda bô dzê, hora q'dnher cabàss, num Térra daqél, ôndé q'bô ca ta cônhché, nem linga, nem ninguém, és tàva era ta bem cmêbe q'cabél e tud.
Pa Nicête, tud cosa bài mûte dpressa, mà pa él, fui um grand xpriênça d'sé vida, q'sirvil d'liçon e fazél mudà sé manera d'ôià Mûnde.

Cosa q'nunca màs él sqçé e fazél perdé tud ilusôn, d'éch terra piâbôche. Assim, log q'Nicête ptà pé na tchon d'Soncent, qél tmà sé bom trôque n'agência, qé qél viàja rendés, um bom trôque. El cambà SnAnton, moda él tàva tchmàl, pa sé Sfrùmeguinha, lugar ôndé q'él nâscé, via Ponta d'Sol, bà ter d'sé Juéninha, mà tud q'és fî q'tàva là ta spêral e q'él tinha um monzàda d'cosa pa contàs!

 

Assim, na dia q'él tchgà, fui festa finôde, na terrêr d'casa, q'Juéninha mà tud qél pov fliz. Ligria era tônte q'PàMênel mandà matà, qél bûîm gnôque e assim, tud gent daqél cavôque pûde tmà parte na festa q'durà dôs dia.


Q'aqél trôque, Nicête comprà Nho Franck, hôme ja vêi, q'ca tàva pôdé màs trabaià sé terra, qél rinqôn q'sempr él tinha él prûmitide. Despôs, él vrà pa sé fi Zaquiél, q'jà tàva grand e q'tinha dûrante tud q'és ône tmôde bem conta d'familia, él braçàl diante d'tud qés gent, él dzél: - nada d'ilûson, d'éch terra piabôche, nh'Fî, manhã no t'argui, no ta bà ptà mon n'inchàda, no ta rancà q'nos trabôie, môda d'cstûme, qé li é q'é nos TERRA, éch é q'é nos GENT e li é q'é nos VIDA!


Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)


 

V o l t a r