MOIA D'GUYBA - VAPOR BRAZILER (ONES 1914/18)

Pa lembrança daqel temp, tud qem q'ca sabia e q'passàba là pa qés lode d'Cais d'Wilson (zona d'dtchi pa Galé) e q'oiàba, qel Vapor Braziler, por nome d'Guyba, incaiode là pert d'tchon, tàva perguntà el mez, chéi d'curiuzidade, o q'na realidad teria passode, naqel tal dia, mà el e qel submarine almão q'tropedial, dentre d'Port Grand d'Mindelo.

Sé cosque, jà bédje, tud ferrujode pa temp e pa mar, jà ca tinha troçe d'nada scrite e portanto, él tinha um grand Storia pa contà, na vida d'Cabo Verd.

O q'gent inda so podia notà, era qes marca d'dos broque, d'troped q'submarine alemão tchà là na méi a méi d'sé carcaça.

Tud qem q'tàva merguià, tà tinha sempr na cabeça ideia d'um dia pudess xplorà reste d'aqel Vapor famoze d'sé storia, por ter salvode pov d'Soncent d'fome,e também p'uvi dzé, cma vapor na funde d'mar era casa d'pèche d'manera q'là ta divia tem, so bitchona (péche grande d'cabeça) pa pescà, moda merote, goraz, benteia, badéje e màs e màs.

Um dia, na méi da qes conversa nimode d'cstume, deboche daqel spinhera d'Pràça Strèla, pont d'incontre d'tud geraçon cunfundid, ondé q'nunca tàva càba storia mà nuvidade e q'sobretud, màs nov tàva dà uvid q'atençon a o q màs bédje tàva dzé, e na ruspeite.

Bem origem d'conversa d'Guyba, mode qel ideia fix q'no tinha d'bà merguià pra là, inda màs naqel dia, prop calorente.

Anton, na méi d'pov, ta bibé sé àga tumbarina q'açucra, bind d'là d'butquim d'Nha Laura d'Gaspar, pa frescà coraçon e matà séde, tàva Nh'Antunin Pé d'Verd, home d'idade chéi d'xperiença d'vida q'uvi nos conversa sobre qel ideia d'bà merguià na méi daqés fer bédje d'Guyba.

Logo el dà nos fala, el bà ta dscoràjà nos e ta dzene pa no tmàba bem cuidode e pa ca sqçéba cma fui pra là, pa qes banda q'tubaron panhàba Pol d'Nha Prisca, na busca d'vida, ta panhà carvon na lantcha, cosa q'abalà Soncent e q'fui d'um grand tristeza pa tud gent d'terra.

D'ess fala séi log um dscusson entre él mà No Pitra, qé Nho Pitra dzé cma tubaron panhàba Pol fui là pert d Cais d'Coré, cosa q'dspos, Nh'Antunin bem concordà e bà ta crescentà cma d'tud manera, qel Vapor era um Vapor maldiçuode!

Qel pov q'tàva ta sigui conversa q'atençon, log vrà d'um vez e, num so voz, és perguntà, Antunin, pa mode qem maldiçuode? Antunim Pé d'Verd, spià pa tud gent q'sé calma d'cstume, trà sé boina, coçà na cabeça, el tornà panhà màs uns dos golpàda na sé àga d'tumbarina, pa clariscé voz, el dzés: - anton bzote sentà, bzote bem uvi Stora real d'Guyba.

Log, tud gent sentà e fcà calidim, basta q'aqél calor q'tinha silencio fui grand q'nem mosca nem musquite se bo tàva uvi ta voià. Té um catchorrim, prét e bronque, q'pov tàva tchmà John Wayne, mode él era guerrente e dôde na ladrà, bà él detà là pert, fcà quitim, moda s'él tinha reconhcide voz de sé mestre, Nh'Antunin.

So qel dzaforàda d'Antonha d'Bala é q'tàva prà là q'um gritàiàda, mà Pov log dàl fàla e mandàl calà. Assim fui, sem màs stora! Nho Pitra dzé pov pa scutà Antunin qé dvera él q'sabia e tàva conché bem qel tragédia.

Assim, Nh'Antunin Pé d'Verd pude rancà q'sé Storia, qé era cosa q'él inda rapzim sistiba dà là d'Puntinha, cunfirmode pa dos bons pescador, cunchid d'màlta d'zona, por nome d'Palàpa ma Tchifinha.

Nh'Antunim tive d'contà cma tud cosa cumçà naqel dia plumanhà, d'mar calme, d'azete pa corrida d'dos Tuninha (Golfim), log cidim, dentre d'Baia d'Port Grand d'Mindelo, num vlucidade sem igual e pa sponte d'pescador q'na tud sés vida d'mar, nunca tinha oiòde pèche corré assim tão depressa.

Afinal, nñera nada d'Tuninha, ma sim dos troped q'um submarine almão, lançàba naqel dia plumanhà contra qel Vapor Braziler por nome d'Guyba, na temp d'guérra d'1914/1918.

Na epca, tinha carvon, tinha traboie, tinha dnher, mà sempr tàva faltà cmida pa comprà. O q'tàva crià sempr situaçon d'crise, pa mode pinuria d'cmida base d'alimentaçon d'Pov d'nha terra, q'era qel midje ma qel fjon qé pla graça d'Deus càvàla té hoje fui pèche q'nunca faltone na prote.

Dspos d'um piquen barulho q'tive, Nh'Antunim Pé d'Verde pude continuà sé Storia q'aqél sé: Oh nhas gent, qel tinha cstume fazé pa tchmà Pov atençon, p'és ca perdéba um so passàja daqél stora. Qé el ca tàva falà pa contà dos vez.

Fui na temp d'guerra d'1914/1918, Alemanha contra França/Inglaterra e otes Naçon. Mà Portugal ca entràba na guerra, qé és tinha fcode neutre e Brazil não!

Assim, tinha télégràf inglés (Western Télégraph) situode pert d'Praça Nova, ondé q'tàva trabaià tchéu criol e também tinha télégrafe italione (Italcable), amig ma alemão q'tàva fcà na camin d'Matiota, antig praia d'bonhe (Step) e ondé q'também tàva trabià alguns criol.

Um alemão, por nome d'Hanz Zeller, trabaiàba tchéu temp là na Italcable e vivéba, mà um rapariga d'Tchã d'Licrim, por nome d'Bia, filha d'Nha Mari Suclàsta. Ess alemão, dspos d'um data d'one na Cab Verd, vrà tàva falà sé Criol dritim e sem gaguéjà.

Log q'guerra rbentà, Hanz dsaparcé d'Soncent e nunca màs ninguém tive noticia d'él. Anton, num daqés note d'luar, q'so Port Grand d'Mindelo sabé fabricà, Submarine Alemão, somà fora d'àga, là deboche d'Djéu, ondé q'él fcà gatchode e bzote duvnhà qem q'era Comandante?! Herr Hanz Zeller!

El, q'sodade d'sé criola q'él tchàba, là pa Tchã d'Licrim, ca pude resisti, anton él mandà ptà sés bote d'borràcha na mar.

El, ma um oficial e um marinher, bà djunte té Step (Matiota) praia, ondé q'és ptàl e q'él tàva conché bem. Dà là, Hanz cambà Tchã d'Licrim a pé e él tchà sés cumpanher là ta spéral, naqel praia.

El tchgà! Basta Bia, q'ca tàva ta spérà, fcà spantode, emocionada, po ta tchorà d'ligria, so d'oià sé Hanz q'diàzà él ca tinha oiòde.

Assim, dspos q'és matà q'él sodade d'un dàta d'one, bem matôde, fui conversa dali, conversa dalà, té q'Hanz perguntàl: - oh Bia, bem dzém cmanera q'bzote ta préi n'éss terra, dspos d'tud éch one?

Bia dzél cma terra tàva q'fome, embora tinha trabôie, tinha dnher, mà cmida ca tinha pa cmé, pa mode guerra e cma qel Pov tàva stôde prop ta passà fome.

Hanz, q'jà sabia, cma Guyba tàva ta bem d'Sul, carregôde d'cmida p'Europa, vrà pa Bia, dzél: - anton bzote préparà, q'é manhà fome tita bem càbà li na Soncent!

Bia, na sé inocencia, sem pensà na o q'tàva ta bà contçé, perguntà Hanz: - Mà cmanera? Hanz, po mon na bique, él fazé Bia sinal, pa calà e ca dzé nada e nem procuràss comprendé.

Assim Bia fazé, sobretud q'naqel moment, o q'tàva dvera, t'intréssàl era sé home q'él ca tinha oiôde diàzà.

Bem tchgà hora di bài, Hanz tchà Bia sé vida bem rmôde, él largà, bà ter d'sés cumpanher, là na Step, dondé q'él tinha és tchôde e junto, és vrà pa borde d'submarine, sem nem um problèma.

Antunin Pé d'Verd, anton tornà bem q'stora daqés Tuninha… El dzé nos, cma Tchuçé, mà Tchifnha e Pàlapa, moda és méze contà, tàva na sés bôte, ta panhà Ôie Lorgue, mà Càvàla q'tchlàvar (piquen rede pa panhà pèche na currida), na méi d'Baìa, volta d'méi em pino (Horas Minguàdas)!

Qond, d'ràpent, és ôià qéz dos bitche (Tuninha), ta bem quaz driba d'mar dôde força, ta passà tràz d'sés bôte n'um vlucidade, quaz impossivel pa um pèche. Mà, cma nunca, és tinha oiôde troped, na sés vida, assim és ca sabia na moment q'pèche era aqés?!

O Diabe, é q'aqés dos tuninha, nñera nem màs, nem menos, q'aqés dos turpéd, q'Hanz Zeller, na Comande d'sé submarine, gatchôde, là debôche d'Djéu, na Canal d'Soncent, mandà (torpedo los…) pa Guyiba, dentre d'Port Grand d'Mindelo… Dà cordà e spantà tud Soncent.

Tchifinha mà Tchuçé e Palàpa, fcà uns dia surde, moda gent sarapantôde d'ter scapôde daqés dos tuninha, pa ca dzé d'morte. Guyba, inda tentà fji, mà inflizment, moda dzide troped panhàl na méi, dà morré um home, enrolôde na chàpa, na casa d'màqna…

Fui dvera um abole d'màtà na Soncent. Um canhonirinha portuges q'tàva stôde pra là ta gordà Port, séi na lorgue, ta dà tire, faça d'conta, pa bà caçà submarine… à qélé, ondé na munde… d'submarine, nem fume, nem mandôde.

Naqel dia, naqel hora meze, fui log Mòia d'cevàda, midje, fjon, so cosa q'terra tàva q'falta e que Guyba tinha na sé porão. Tive té mòia d'semente d'girassòl q'Pov butzà q'nome d'polàque e qés vrà té ta fazél pàpa, tchmòde assim, pàpa d'polàque. Tud qem tinha sé bote, pa carrégà d'graça, pa levà pa casa. Panela na lume, uns temp garantid!

Moda Bia, dspos bem confirmà, Hanz Zeller fazé qel cosa màs p'amizade pa qél Pov, q'sempr tratal bem e também pa q'fome pudess cabà p'uns temp na terra d'Soncent.

Hanz, inda tive uns temp ta screvé Bia e él tàva sempr, na sés carta, mandà perguntà pa qel Pov.

Anton, num d'sés ultma carta, él tàva dzé Bia cma él sabia q'alemão era mute mal viste, na Mundo pa mode guerra. O q'él Hanz, sempre tentà fazé, mas humanament possivel!

Porq'él sabia, pa sé prop xpriença d'guerra e d'vida, cma na tud Pov d'Mundo TEM GENT BOM E GENT MAU…
GUYIBA VAPOR BRASILER

Era na temp d'guérra e Portugal era neutr! Mà Brazil não! Por iss tinha télégràf inglés, situòd pért d'Pràça Nova. Ondé q'tàva trabaià tchéu criol!  

Mà também tinha Italcable, télégràf italione, q'fui sempr amig mà alemão q'tàva fcàba na camin d'Matiota, também és tàva imprégà criol mà màs poc Dbòch daqél spinhéra d'Pràça Strèla, q'tinha mil e um stòra pa contà, éra là q'tud qés gent màs bédj tàva juntà pa contàba sés pripècia d'vida pa incont d'nos mnin Anton qél dia, caqél calor d'màtà q'tàva.

NhoAntunin Pé d'Vérde , na um d'sés lembrança, contà nos Stòria d'Guyba, qél carcàça daqél vapor brasiler, ncaiòd là pert de càiz d'Wilson, quàz pért d'fund d'Galé e q'mut gent catàva conché !

Tud cumçà caqél stòra daqés dos tuninha (golfinho) ta corré dentr d'Baia d'Port Grand d'Mindel num vlùcidàd q'pescador nunca tinha oiòd.

Anton, na méi déss stòra, gent bem oià cma afinal nnéra nada d'tuninha, mà sim dos turpéd na temp d'guérra d'1914 /1918, q'um submarin alemão lançà pa éss tàl vapor q'nos tud conché por nom d'Guyiba !

Clàr, q'tinha carvon, tinha trabòi e tà tinha dnher, mà sempr tàva faltà cmida pa compràba! O q'tàva crià sempr uns situaçon d'pinùria d'cmida, d'base d'aliment-açon d'Pov d'nha Terra qél midj mà fjon! Qé càvàla sempre tive e tem e no ta pdi Deus pàl ca faltone nunca!!!

NoAntunim Pé d'Verde continuà:

Era na temp d'guérra e Portugal era neutr! Mà Brazil não! Por iss tinha télégràf inglés, situòd pért d'Pràça Nova. Ondé q'tàva trabaià tchéu criol!

Mà também tinha Italcable, télégràf italione, q'fui sempr amig mà alemão q'tàva fcàba na camin d'Matiota, também és tàva imprégà criol mà màs poc.

Là na Italcable tive um alemão por nome d'Hanz Zeller, q'trabaiàba là tchéu temp e q'vivéba mà um rapariga d'Tchã d'Licrim, por nom d'Bia d'Nha Mari Suclàsta! Hanz, dspos d'tont one na Cab Verd, él tàva falà criol, dritim e sem gaguéjà.

Log q'guérra rbéntà, Hanz dsaparcé d'Sãocent e nunca màs ninguém sube dà conta d'él!  Num daqés not d'luàr, q'so Port Grand d'Mindel sabé fabricà! Submarin fcà debòch d'Djéu (Ilhéu dos Pàssaros) e Hanz é q'éra comandant!!!

El q'sodad d'sé criola, qél tchàba là nha Tchã d'Licrim ca pùd risisti!!! El mandà ptà bot d'borràcha na mar, e él, màs um oficial e um marinher bà djunt, és ptàl là na praia d'Stép (Matiota).

Hanz cambà Tchã d'Licrim a pé, sés cumpanher fcà là ta spéral. El Tchgà! Bia fcà spantod e ta tchorà d'ligria d'oià sé Hanz!!!  Es matà sodàd,f àla dali…fàla dalà…até q'él perguntà Bia cmanéra q'éss Terra stà?? Bia dzél prei ta q'fom! Tem traboi, tem dnher mà catem cmida pa comprà, éss pov tita passà, fom e drét!!!

Hanz, q'sabia cma Guyiba tàva carrégod d'cmida pa Europa, él dzé Bia, anton bzot pré-prà q'é manhà fom tita bem cabà dent Sãocent!!!

Bia dzél mà cmanera? El po mon na bique, él fazé Bia sinal q'néra pa dzé ninguém. Mà, éla inda assim ca comprendéba nada!!! Pos na moment éra sé hom é q'tàva intréssàl!

Clàr, Hanz, tchà Bia q'sé vida arrmòd, él bà ter d'sés cumpanher e és vrà pa bord d'sub-marin, tud Ok!!!

Antunin Pé d'Verd anton dzé nos cma Tchuçé mà Tchifnha, dos pescador q'tàva ta ta panhàba,
Oi Lorg mà Càvàla, na tchlàvàr dentr d'sés bot na méi d'baia, volta d'méi dia (Horas Minguàda)!

Oià, qéz dos tuninha (golfinho) passà tràs d sés bot, cum vlùcidàd q'désd tud sés vida d'pescador nunca és tinha oiòd péche ta corré daqél manéra là!

Qés dos tuninha éra qés dos turpéd q'Hanz dàlà d'sé submarin q'tàva gatchòd dbòch d'Djéu (Ilhéu dos Pàssaros) mandàba pa Guyiba dentr d'Port! Dà cordà e spantà, Saocent inpése!!!

Tchifinha mà Tchuçé fcà uns dia surd e spantòd d'ter scapode daqés dos tuninha…Guyiba inda tentà fgi, mà, inflizment, moda dzid torpéd panhàl e um hom morré na casa d'màqna!

Um canhonirinha portugés, q'tàva stòd na Saocent. Séi prà là ta dà tir, mà clàr submarin ondé na mund??? ném fmàça!!!

Log naqél hora e naqél dia fui mòia de cévàda, midj,f jon.Té semente d'girassòl q'Pov po nom
d'polàck e qés vrà ta fazé pàpa d'polàck.

Dà fom càbà na terra!!! Pà mod amizad de Hanz pa qél pov q'sempr tràtàl bem…

Na tud POV e na tud RAçA, NEM TUD GENT E MAU!!!

Zizim Figuera  (José Figueira, Jùnior)

V  O  L  T  A