MOQ RAPAZ JANOTA QSÉ STILE SO DSEU BOINA PRET FOT GRAVATA Q PÉ NA TCHOM

MOQ, rapaz janota q'cé stile so d'seu, bòina prêt, fòt q'gràvàta, mà sempr q'pé (sqolç) na tchon, qé él mà sapòt catinha mut festa. Home cunchid na Pov pa grand bailarin, animador d'festa e q'cé goste dmaziòd, pa paròdia.

Assim, MOQ fcà q'cé nom também na Storia d'nos terra cma réi d'bom na passà Capotona, Cadjumbim, Finàdo mà Canilinha (Gongons d'nos CabVerd) pàu, sempr qél tàva saì, d'madrugàda, daqés bòie d'fràlda d'Mindelo.

Tud és tàva passà vida ta guitàl, qé tud és tinha gràça d'bàfàl, pa lévàl mà és pa fund Infer Stocha Calderon… El nascéba na Sintanton, Ponta d'Sol, subrim daqél mufin e pirraçent d'Jon Dàdana, trazide e registòd na Sãocent, robòd dos one d'idad, na Regist.

Jon Dàdana é d'aqél, q'nun d'cés pirràça, ptàba dos cég un moeda na tchon d'scàda d'smént, na saida d'porta d'Igreja, pa fazé barulh, dspos él fcà d'longe e él dzés: - é pa bzot'sdos! Un daqés cég, vrà paqél ot, él dzél qont'é q'él dob?

Qél ot respondé: - é bo é qél dà e é pa no parti! Es bà ta tchgà pert d'cumpanher, dspos és qnhà na guerra!
Jon Dàdana q'tinha ranjòd qél confuson, là ta sisti q'él guerra daqés dos cég, vrà dzés: - fàca?! Non!!! Dà qés dos cég, log largà cumpanher e él Jon Dàdana fcà sempr d'longe, séc rùsse t'arri!!!

No entant, nos MOQ, q'éra na épca também bom marinher d'bord d'falùch, sempr q'ocasion tàva parcé, él tàva imbarcà p'as Ilhas, ora na Senhora das Areias, Gavião, Neptuno e màs q'parcéba, pàl bàss ganhà un truquim, qond él tàva stòd, na cé québra.

Dàlà, d'éche viàja e d'volta pa Sãocent, él tàva trazé sempr mil e un Stora, méz d'ots Ilha, d'PàFinBài. Flòd cma él era VIDENT, qé cé mãe, pol ramèla d'catchorr na òi qond él néscé, paqé assim era cé distin, traçòd e lid na Livr d'St Ciprione… MOQ càtàva dsminti e él tàva cuntinuà, ta contà cés vintura, d'incontr de Midin mà Médon.

Na SaNinclàu, nun bòdje pa Senhora da Làpa, nas Queimàdas, él dançà tud un note, mà un tchtùcha, bnita pàfronta. Cma qél mnina tàva q'friu, él ptàl cé càsòq na costa pa protégél.

Na méi daqél fulia, MOQ dà banda, qél mnina dsaparcé na fmàça, jà MOQ ca oiàl màs. Anton, un home bidjim q'tàva là, nun qont, sentòd ta fmà cé canhote, dzél cma nñera mistid él spià… qé ela jà tinha bòd.

No dia siguint, qél home, qél càtàva nem conché, lévàl té Sumtér d'Vila Ribeira Brava, justim drriba daqél cova, ondé q'ANA GOMES, fui interròd e là MOQ incontrà cé càsòq. Anton qél home dzél, cma él nñera primer, q'aqél cosa là tàva ta contçé! Qé jàl tinha cuntçid, mà ots e cma tud qél note là él tinha dançod era mà qél cunchid dfunte, d'CADJUMBIM ANA GMOES!

MOQ, cma nada càtàva métél méd, él panhà cé càsòq, él ptà na costa, él séi ta bài, ta subià, moda se nada fosse!!! Pa tud lugar, q'MOQ bàss, COSA RUM tàva cumpnhàl sempr, mà o él tinha sorte, o cé ONJ DA GUARDA é q'tàva gordàl?!

Marinher d'passàja pa Bobista, MOQ trzéba màs un stora, nun butzod, prop sabim, ondé q'tornà parcé na festa, màs un daqés mnina bnita, q'sempr tàva pursiguil. Nos MOQ, conquistador moda él éra, pchà mnina log pa conversa e rancà na màs un cunquista! Mut conversa q'mnina ta dàl bola, MOQ rancà mà ela nun pé d'bòìe, sempr na conversa!

Mà moda ta flòd na terra, cma qél HOME P'EL SNAL SANTA CRUZ ca ta gordà mnin… anton uns mnin, d'càsa d'butzòd, q'tàva gatchòd dboch d'mesa, tchmà MOQ és bà dzél: - Uààà… bucé ca odja cma qél amdjérr q'bucé stà ta dançà, tem Pé d'Cabra?!

MOQ, manhoze moda él era, bà caladim panhà cé Rosar d'Sont, q'cé Mãe tinha él puste, pa sguòrd, qond él néscé. El ptà qél mnina, él na pscoç… dà qél mnina, séi pa janela fora, ta voà, tmòd d'lùme!!! Tud gent spantòd… t'oiàl ta bài…ta bài…

Na Jnela, Sintanton, él tive un rapariga, mà él tive q'cabà q'aqél csament, mod qél mnina là, tud véz qél bà spiàl, tàva passà cé vida, q'ROB SPUNDROD (fudcera) na ladera, ta catà fjon!!! MOQ, jà cansòd d'tud éch chatisse d'viàja, d'stora mà q'un truqim na bolse, bem sentà banca na Sãocent e là él bem otchà un gzinha d'calma.

Mà paròdia, él tinha él na sangue, e tud éch cosa era màs fort q'él. Assim bà q'tchgàba Sòbd d'Mari Santissma, él tàva bà pscà cé cumpad Marcél, grand tocador d'bantche, também home d'cé pagode, là na canalim d'padaria d'NhoAnton Djudjim, vzim d'Nho JonMilona, p'às saìba na paròdia!

De tud éch stora, un q'marcà MOQ màs, fui un vez na Sãocent, él ta séi d'un fnhenga, d'Cavoq Brumédj, là pa Montsusség. Persiguição q'un Canilinha dàl, ta corré tràz d'él, mà jàl sabia cmanera q'él tàva dfendé él po ta corré na ZIGZAG!

Assim, cma Canilinha, q'càtàva podé corré na ZIGZAG, qé cé currida tinha q'ser so na linha recta… tud cés ussim, d'cavéra qél era, tàva qéi pa tchon, temp qél tàva cré compòs, pàl tmà cé forma e vrà, u q'él era… Senhor MOQ jà tàva stòd bem longe d'tud prig. Nem Capotona, nem Canilinha càtàva dzanimà d'persigui MOQ e nem MOQ também se tàva dzanimà d'dféndé d'és.

Nun madrugàda q'tinha tchuvid bem tchuvid na Sãocent, q'Pràça Strèla chéi d'poça d'àga d'tchuva q'nos MOQ, sabe content, tud na dscontra, ta làvà cés pé d'terra brùmédj, dentr d'un poça d'àga daqés, dspos d'un noitàda bem passòd na Farnand Pàu.

Capotona, q'tinha él siguid, tud qél note, tchgà q'cé voz roqe, fànhoz e jà ta cantà vitòria, qé diàzà él tàva conché MOQ e vontade q'él tinha d'bàfàl era grand. Anton, Capotona dzél: - Hààà MOQ MOQ?! Dspos d'tont one, té q'infim, un dia, jàm panhòb! MOQ ca dzarmà e él cuntinuà ta làvà cés pé. MOQ respondél: - Panhòm?! Mi, MOQ d'éss li… à qélé!!! Capotona chei d'ràiba, replicà: - MOQ… MOQ CA BO INTENTOME???!!!

Séi fora d'éss poça d'àga e nobài!!! MOQ dzél: - pa dondé??? Mi dali un catita séi nem flàça qé un tita làvà nha pé e tmà cuidòd qé olà SOL ta bem néscé!!!

Pa insulta, MOQ vrà dzé Capotona cma s'él cria lévàl qél dia là, pàl antràba dentr d'aqél poça d'àga pa bà bsqàsse él!!! Anton, Capotona dzanimòd, màs un véz vincid e q'un ràiba d'màtà d'MOQ, réspondél: - Hààà MOQ… MOQ, dvéra dvéra bo é bitchent, porqé bo sorte é un ter mrrid d'constipoçon e un cacré mrré dos véz!!! Cma Sol tàva ta néscé, Capotona tive q'bài… turcid, sem podé lévà MOQ, mà tive q'bài!

Marcél e qés cumpanher d'paròdia d'MOQ, bem ta tchgà, MOQ tud imbutchod, ta cré contàs o q'él tinha cabòd d'vivé. Es dzél cma ca mistia él contà nada qé déss véz li, és também és tinha EL oiòd e moda pa un inqont, és ca dàl nem temp d'dzé nada, log cé cumpad Marcél, pegà naqél Bantche Màgic, él rancà caqél cantiguinha impruvisòd qés tàva cstumà cantàl qond él tàva oià Gongon: - Olà viva nha cumpenhr… oi désd q'mi nñoòb… un; Oòb nun sala d'bòie, màs un gzinha un tà mrré… Détòd nun boa cama, cbért q'un bon lonçol, fazé bafòd, fazé guéguéz… màs un gzinha, un tà mrré…

Assim, qél cantiguinha pude cuntinuà q'un dàta d'gent ta bem ta tchgà, na méi daqél màgic inqont, daqél despertar d'dia, prop d'nos Mindelo d'Sãocent Cab Verd, q'MOQ,màs un véz vitorioze e q'aqél SOL d'LUZ d'DIA ta po tud cosa na cé lugar.

Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)