AQÉL LIÇON D'CURRIDA - ONE D' 1960

Sentod na porta d'cé casa moda éra d'cstum, Nho Pitra caqél surriz, pai d'Muza e avo d'Luiz Morais, clàr, jà bedj e reformod d'Wilson, tàva stod tud dia q'Deus tem na cruz, ta fmà cé canhot e t'oià nos passà ta bà ta tchinqà (corré), na rua d'Murguine, direçon Morro Bronq, màs o menos uns oit quilomtre d'morada, bài e bem.

Nos éra un grup d'quinze, d'scola d'boxe d'Pà Quim Xavinha, q'tàva stod ta treinà, pa qél volta q'no tàva ta bà fazé té Sintanton, pa dà show, organizod pa Artur Boxe.

Anton Nho Pitra, q'fui também un daqés grand dsportista d'nos terra, sobretud na cricket, cumpanher daqél grand team d'1935, d' Nho Fula, Adolf Djuff, Ti Tchutch d'Noba, Damatinha, Ti Pdrim, Quim Xavinha, Jonas, Tchàç aliàs Lela d'Né, Jon Doia, Tijim, sem sqçé qél grand bolador de tud temp, Batchinha d'Nho Anton Batcha e tonts otes, q'trà ingles, mà tud team d'cricket, q'parcé, na Sãocent, tàra naqél temp, naqél stérod d'tchã d'cricket.

Cé prazer era fcà t'observà nos e d'vez inquant, dspos daqél bençon, él tàva cuvdà nos, pa sentà, un gzinha mà él na cé porta. Cé primer cosa qél tàva dzé nos era: - un consei: bsot é tud mut fugoz, mà bsot ca sabé corré, un ta stod li ta oià bsot, diàzà! Bsot mesté d'un liçon. Un dia déch, un sabé qem cun tita bem ranjà bsot, pa dà bucis ,un liçon d'currida!

Clàr, q'nos sempr intrigod e caqél fuga d'vint one, preparod moda no tàva ta sinti, nos era capaz d'dsafià, qualquer un na nos Ilha! Anton, nos tud na nos curiosidad, no tàva perguntàl, na ruspeit. Bocé dzé nos qem é?!Calma mnis! tàva dzé Nho Pitra! Jà que cés oitenta e nove one, mà sempr q'cé cabeça, él tàva fazé gent arri d'mund, qé dà là d'cé porta, él tàva dà fé d'tud qem passàba e se bo catàva dàl fàla, él é q'tàva dob.

Rua d'Murguine, muvmentod moda él era, era pont d'passàja d'tchéu trabaiador d'Wilson ta bài ta bem. Quàz tud és tàva conché Pitra e él também tàva conché tudés e cés stora.

Nos là na porta, parcé FANHA, personagem Mindlense q'un cara moda scultod e riscod a canivét, ta bem cun fusca d'gaita, ta rintchà q'dent, d'tàl manera q'bo tàva uvil, té na Pràça Strela, q'era fin d'rua d'Murguine. Pa tràs d'Fanha tàva ta bem também, Félls d'Nha Carlota, d'rua d'Coqe, q'tàva trà gent plia na oi.

Nho Pitra tàva cumçà, log q'cé rélat sobr vida, d'cada pssoa q'tàva passàl na cé porta : - FANHA, bind d'Lisboa, formod d'carteirista, mà q'tàva fazé assim, so qond él tàva stod q'gàta, dspos tàva dvolvé qél cartera o ot coza na cé done.

Prova, q'un vez na correi, cun jornal ta finji alé, él trà Dr. Daniel (grande médico da época) cé caneta, d'un grand valor, q'nem él ca dà fé! Anton no dia siguint nos FANHA bà léval, cé caneta e Dr. Daniel dàl vint scud, q'adimraçon! Fanha t'arri, dzél cma era so pa él ca perdeba mon!!!

Félls d'Nha Carlota, héroi d'Sãocent, pa ter salvod un dàta d'gent, na rua d'Coqe, dia d'un daqés tchuva d'màtà, q'ta parcé, tud dez one, na Sãocent. Senhor Félls, marrod un corda na cintura, q'un dàta d'gent, drriba d'tét d'casa, pégod él na corda, salvàba tchéu gent, té cé vuzinha Carlota…

Stora drriba d'Stora, q'tud gent t'arri qés partida d'Nho Pitra, q'tinha màs d'mil cont pa contà, pos q'cé idad e speriença d'vida era normal! Nos t'arri, él dzé nos, bsot continuà t'arri mà un ca squiçd d'bsot nhas mnnin bajufim, qé jàm tem, nha arma secreta pa bsot.

Clàr nos, no ca ligà e no continuà, sempr nos trein d'currida, tud terça ma quinta fera, pa Morro Bronq, Rbera d'Jilion té na nha Camila d'Café Cantante, às vez, Fazenda Real, Almeron, Pedra Rolada, Comp d'Jog, etc.

Mà, màs era pa Morro Bronq, qé assim tàva tem tchéu malta. Nos sem dscunfià, no tàva stod ta ser observod, na nos trein d'currida, pa Ti Djo Figuera, nha pai. Qem ca conché, Ti Djo Figuera, ligod pa imbig a cé terra Cab Verd, pa mod qél team màs popular d'Sãocent, snon na tud Arquiplélago na épca, qél consagrà tud cé vida, por nom d'MINDLENSE.

Ti Djo Figuera, na cé temp praticàba, quàz tud mod d'dsport: futebol, cricket, golf e sobretud currida d'fund, 2500/3000 métre qél fui campion un dàta d'vez, tend un dàta d'rival, moda Sr. Lela Miranda, Lulu Barbinha, Tej, Quimquim d'Castilho, Adolf Djuff d'Fàbrica Favorita etc…

Té hoj, no tem qél placa, caqés dizeres, d'nos leader e pai d'Naçon, Amilcar Cabral, q'na épca, jà reconheçeba na Ti Djo Figuera, cé grand valor e acção na desporto local. Dizeres de Amílcar Cabral: "Haja uma educação e actuação como as que o Figueira mostrou durante um quarto de século de vida desportiva, e o nosso desporto será aquilo que nós todos desejamos".

Na 1986, qond un tive na terra, dspos dun long exilio, pa nos Liberdad, nha pai q'oitenta e dos one, catinha mudod cé ritm d'vida, sempre andador rapt, vida regrod, detà céd argui céd, él tàva té sbi, qés 24 gràu d'scàda d' Suciàdad, ta corré. Se ca fosse qél cadeàda, qés dàl dspos cun bem pa stranger, so pamod $10 US dollars, qél trocà un patriç d'cé terra, pàl bàss màtà cé fom! Inda él tàva vive!

Pos un hom daqél, nñé por ser nha pai, q'isdà tont pov, pa bem spiàss vida na stranger e sem explorà situaçon nem ninguém!!! Devia ter sid, oiod q' màs consideraçon. Perdoà é sqçé, moda ta dzid! Mà cma gent cata sqçé… Ind'assim, tud Sãocent inpése, màs un grnd part d'Cab Verd, dàl cé bom apoi moral na épca e na stranger também, ondé q'tem tchéu, q'té hoj ta reconhçé q'tristeza, tud éch cosa!

Ti Djo, qél atleta! Na one de 1960, jàl tàva q' 56 one d'idad. El tàva bà isgà cé golf quàz tud dia, dondé qél tàva bà a pé e bem pa casa ta corré, pa manté cé forma.

D'vez inquant, él tàva dzé nos, na hora d'trein d'boxe, là na Suciàdad, ondé q'nos era tud màlta d'vint one, Tchàbal d'Nho Quim Chavinha, Chico, Toi, Luiz, Jack d'Beta, Bronq Wilich, Dindin, Buqxim, iquadrod, pa nos grand boxeur Newton Géré, cma un dia él tàva gostà d'bem ta corré mà nos. Màlta tud tàva arri pa fronta, és tàva dzél: - o hom d'Deus, bocé catita oià bocé idad? Mà màlta, cabà pa mordé n'inzol!!! Ok Ti Djo, un dia déche, se bocé quizer, bocé pode bem mà nos!!!

Qzé q 'no ca fazé cma asnera! Pos qél cosa jà tàva cumbinod mà Nho Pitra, q'na cé abol e alviçra, po tud qél POV d'rua d'Murguine, rua d'Matador, porta d'Captania, té tchgà na Suciàdad, na stad d'alerta.

Un cert, quinta-fera d'Deus, nos era uns qinz, ta bem naqél trein, d'currida d'Morro Bronq, pa morada (cidade). D'lonj, quàz uns trezents metr pa passà na cova d'Inglesa. Ti Djo q'jà tinha cabod cé jog d'golf, por nom d'PAU ENCEBADO, jog q'él tàva fazé mà malta jovem, mà bom na golf, em q'tarifa era 50 contra 500. Clàr, qél tàva ganhà, màs qél tàva perdé. Mà, catàva faltà malta, paqél jog mà él!

Cont vai atràz, Ti Djo Figuera, moda pov butzàl, oià nos ta bem, él cumçà ta qéçé dvagarim. Qond no tchgà na él, él sigui nos currida na ritm, sem sforçà mut, ora na méi d'nos ora pa tràz, mà sempr mà nos.

Qond no passà na porta d'Wilson, tud qél POV, q'tàva conchél bem, somà ta oià nos, pa dà nos coràja, junt mà Ti Djo. Pior fui qond no somà là drriba na rua d'Murguine, Nho Pitra mà tud qél POV d'cé rua, cumbinod moda és tàva, po ta grità, qél: - BOA TIDJO… palma… BOA TI DJO, assim fui na rua d'Matador, Plurim d'Péche, rua d'Captania, etc. Ti Djo Figuera, sempr mà nos sempr encorajod paqél POV!

Clàr q'na fim d'tud nos trein d'currida, no tàva dà qél arranq rapt, d'cem metr, pa tchgà na casa inda quent, pa tmàss qél bonh d'chuvér. Fui là é q'nos tud, psù Nhondenga e Loreta Sentà Pél, qé nos Ti Djo Figuera dà un arranq d'100 metr, cun força d'gaita, dboch d'palma, d'tud qél POV. No rancà também, mà ni un d'nos, ca pud panhàl o tchgà na él!!! O QUE VERGONHA!

Dos dia dspos, no continuà nos trein. No passà là na Nho Pitra, q' colà nos tud benfét e dzé nos, cma jàl tinha dzid nos, cma un dia, él tàva mandà nos un pssoa pa dàba nos, un liçon d'currida e qél arma secreta, éra TI DJO FIGUERA!


Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)

V O L T A R