ABSURD CATA SPLIQOD - ONES 1958/1962

Ones bà ta passà, màlta continuà sempr unid e ta dà cés mergui. Cada vez tàva taparcé, màs màlta intréssod na merguià e ta partçipà mà nos. Té q'nos tchgàba reuni un bon grup: Rui Machado, Fernando Whanon, Augusto Nolasco (nos melhor merguiador) Pedro Santos(Bubista), Jorge Pizim e màs ots.

Dspos grup sofré tchéu e fui un bocod stragod caqél partida ubrigod d'màlta pa tropa, na Portugal, one d'1961.Mà apsar d'tud iss, nos q'fcà na Terra, no continuà nos façanha té q'bem dà qélgrand dsàstre d'Tarrafal d'Mont Trigo na Sul d'Sintanton, junho d'1962. E là é cun ta dzé: ABSURD CATA SPLIQOD

Naqél Sobd d'tàrd pa Dming, tud màlta juntod pa preparaçon d'Campeonat d'caça submarin q'tàva ta bà tem na Sãocent-Calhàu na mes d'julh de 1958, rumà paqél trein na Costa Lest d'nos Ilha.

Mone Lela, péscador amig, patron d'bote e hom d'spriencia d'mar daqés banda d'pràlà, fui dòd, fàla pa July d'Siminhas, d'véspra na Baia das Gatas. Assim cma na Calhàu, moda d'cstum, Ti Jon d'Alcanja também fui visòd pa Ti Manel d'Matos, pàs spéràba nos q'cés bote.

Dia Dming, na hora cert, tud qés dos bote incontrà là na portim d'Calhau, ondé q'no imbarcà. Cma Calhau, tinha q'ser popòd mòd Campeonat, anton nobà dà qés mergui là pa Ponta d'Viana (zona d'Vulcão) via Saragàça.

Dòs equipe formod, dstribuid na dòs bote, un q'July d'Siminhas, Jurguim Fonseca Djbla, Borja e dòs remador, ot q'Edgar Sousa (Dédàda), Zizim Figuera, Manecas e Zeca Matos, Claudio(Buff) e màs q'és pescador.

O certo é q'mar tàva bom, assim no pude pruveità pa rancà qél dia, caqél força d'juventud q'no tinha e que Deus dà nos. Paqés dòs grand Patron d'bot, Mone Lela e Ti Jon d'Alcanja, qél zona d'Costa catinha problema desd d'Jon D'Ebra té ponta d'Palha Carga, q'és tàva conché, moda cés ponta d'déd, zona q'tinha màs péche, fazid marcaçon q'terra.

De Palha Carga, pa Sul era camin, jà d'bà pa S.Pedro e là era zona d'ote pov pescador, na ruspeit pa cumpanher q'também tàva conché cés marcaçon e tàva ruspeità cés zona d'pesca. Moda Ti Pòle, cumpàd Dming d'Pandjon, Jack Camila e cé fidj Martin, etc.

Nos tud, jà tàva fazé part d'A.M.A.S. (Associação Midelense D'Actividades Submarias) fundòd na fin d'ones cinquenta (1957) q'durà, màs o menos inda quatr'one.

Mergui cumçà naqél bon Dming d'plumanhà, nos spaiòd pa grup de cinq ta fazé cuidod na cumpanher q'aqés bote sempr tràz d'nos, sempr incostòd na Costa, q'nos ta bài ta merguià, ta panhà péche, ta ptà na bote.

Qond no antrà dentr d'baia de Saragàça direcçon d'rastadorim. Nos d'grup d'bote d'Mone Lela no cunsigui sbi naqés rutchinha q'no tàva conché. Assim qél bote d'nos grup pude bà pa rastador.

Mar ca é brincadera, por iss méz qond tud cosa ta parcé cool é precis fazé sempre tençon. Pa bsot podé oià, u cun tita firmà li. Oli un drama q'scapà d'cstà VIDA a un amig d'nossa qél dia!!! Naqél grup d'Ti Jon D'Alcanja, tud tàva ta bà dritin jà q'alguns màlta ta sigui qél méz camin, q'nos tud tàva conché, pa séi na terra.

Dràpent, nos July d'Siminhas, q'dévé ter dstraid ta sigui algun péche, fastà uns métr d'linha d'mergui. Anton, él fui panhòd pa un current fort, là na pé d'tchon daqél mar d'Saragàça e él po ta nadà, ta nadà… ta tchmà malta, qé moda él contà dspos, él ta nàdà, moda un dode e fund d'mar ta fjil dboch .

Tud nos ta sisti qél cena sem podé fazé nada, qé no tàva tud jà na praia e bote d'Ti Jon D'Alcanja tàva ta sigui cés grup, sempr tràs d'és, mà current tàva prop fort e July à ràsca. Tud cosa conteçé cun dpressa, pa spont d'nos tud!

Anton fui là q'speriença daqél bédj lob d'mar d'Ti Jon intervi ta grità July, pa ca lutàba contra qél current, q'él tàva conché e pàl tchàba corp bài pàl ca cansàba qé snon él tàva fogà. Assim fui e flizment qé nos July comprendé mensàja e él tchà corp bài naqél current q'bà ptàl, là naqél prainha dboch, un daqés prainha màs bnit, d'Costa Lest d'Sãocent!

Qond un tive là na ones oitenta/noventa, qél prainha jà catàva nem isisti, qé cé areia fui tud panhod pa fazé casa na Calhàu (triste e grave problema ecologico pois segundo as leis grogràficas de regressão, uma praia so poderà se reconstituir num espaço d'tempo ou sejam d'cinquenta anos).

July scapod d'tàl situaçon graça a ideia d'Ti Jon D'Alcanja, séi tud cansod moda un tchuck na prainha. Nos tud tàva jà là ta spéral, pa dàl coràja. El trapaiod, sustod, ta contà nos ta gaguéjà cmanera q'tchon na fund d'mar tàva ta fjil dboch, num vlucidad q'nunca él tinha oiòd. Mà pa nos tud o principal é q'él tàva vive. Cé primer atitud e priucupaçon fui log bà gradçé Ti Jon d'Alcanja.

Assim, màlta bà tud fliz pa casa d'Ti Manel d'Matos, bà cmé qél, bom lata d'pitrol usod cma panela, ondé q'fui féte, q'él bon arroz q'fàba, q'scabèch d'plombeta. Bem préparod pa Dona Cujinha, amjer d'Ti Manel d'Matos, dboch d'aqél ligria d'jovem q'nos era e sempr ta gozà q'July.

Dos smana dspos, mês d'Julh d'1958 fui Primer Campeonato Internacional d'Caça Submarina na Sãocent-Cab Verd. Partcipaçon fort d'Club Mediterranée chefiod pa Albert Foex, q té fazéba un Film, tchmod La Route de L'Atlantide, q'nunca no tive ocasion d'oià. Grand dia pa tud gent d'Sãocent e pa màlta q'tàva, q'gràça diàzà d'midi cés força d'mergui e caça, mà qél grupim bajof d'portugues/frances.

Primer equip: Djibla, Borja e Jurgim Fonseca. Segund equip: Zizim Figuera, Edgar Sousa (Dédàda) e Neta Freitas. Tercer equip (portrugues/frances): Elisio Correia Ribeiro, Jean Louis Robin e Albert Foex. Quarta equip: Miguelona, Clàudio e Orlando Victoria.

Cada bote q'cé fiscal naqél plumnhà, q'un temp e mar não mut famose, mut agitod e q'vàga. Tchéu daqés fiscal, mariod e injuòd, passà mal,mà tud gent dà cés best. Resultod fui relativament bom, conforme dsposiçon d'material d'cada grup.

Jurgim e cé grup, armod d'spingarda d'présson Co2 Peletier, és panhà so grands pèche (tubaron d'areia cunchid pa Gàta) e cma classficaçon éra pa pése, ele Djibla e Borja, fcàba na primer lugar.

Nos grup (segund equip) fcàba na tercer lugar, mà no tive um préme por ser, equip q'panhàba màs tchéu spéçe d'péche. Qél ote màlta, tive un préme d'consolaçon. D'note, fui qél bòi d'entrega d'tàça e midàlha, là na Club, caqél màlta fixe d'cstum.

Ones bà ta passà, màlta continuà sempr unid e ta dà cés mergui. Cada vez tàva taparcé, màs màlta intréssod na merguià e ta partçipà mà nos.

Té q'nos tchgàba reuni un bon grup: Rui Machado, Fernando Whanon, Augusto Nolasco (nos melhor merguiador) Pedro Santos(Bubista), Jorge Pizim e màs ots. Dspos grup sofré tchéu e fui un bocod stragod caqél partida ubrigod d'màlta pa tropa, na Portugal, one d'1961.

Mà apsar d'tud iss, nos q'fcà na Terra, no continuà nos façanha té q'bem dà qél grand dsàstre d'Tarrafal d'Mont Trigo na Sul d'Sintanton, junho d'1962. E là é cun ta dzé: ABSURD CATA SPLIQOD

Dspos d'un note d'boi e festa, là na Club, se nha mimoria é boa, no tinha festejod màs un one d'existencia d'AMAS. Anton, na méi daqél fulia, no tinha cunsuguid pa Vascona (Cumpainha d'Aga) q'tinha Vapor q'tàva carregà àga d'Tarrafal pa Sãocent e q'orda d'Captania, organizà qél grup pa bàss dà qél mergui là na Ponta d'Tun (Ponta d'Atum) o na Baia d'Poç Pau (Pàssaro d'Pau por causa do Pirata e seu papagaio que morreram de cedo, perto de àgua a alguns metros deles), Sul d'Sintanton, pert d'praia Formosa, ondé caqél Liberty Ship, por nom d'John Smetsller tinha incaiod (moia d'midj).

Madrugada, dspos d'festa, màlta imbarcà tud na Vapurim d'Aga, sob orda d'Capton Julion, dstin Tarrafal. Clar q'no tàva tud cansod d'festa e Nolasco tinha tmod uns cléps, bem tmod. Nos era tchéu e q'ideia d'bàss passà un bon dia, ta contà caqél manera agradàvel q'Senhor Djé Ferro tinha cstum d'recebé nos.

Pa viàja, e iss é q'marcom tchéu naqél temp. Q'és moç moda Nolasco e Pedro, q'Deus dàs céu, ca parà d'brincà q'Igreja mà Sont num verdader dlirio té q'Eurico Léça, tchmàs atençon, mà és cacris sabé és continuà q 'cés:
- Santa Tirizinha, orài por nobis!!!, num gritaria dvera dvera, for a d'normal.

Cosa continua, no tchgà na Baia d'Tarrafal, caqél mar d'azéte, moda d'cstum. Tud màlta ta preparà, e cumçà ta merguià dent d'Baia d'Tarrafal q'jà no tàva conché e bem! Oit e meia d'plumanhà, tud cosa ta corré dritim! Anton, Augusto Nolasco excutà un bon mergui d'quàz uns trinta pa qorenta métre e él arpoà un super Inforcod (peixe pelàgico carrangideo) q'ta parcé na nos Costa entr Junh e Novembr.

Mà péche era forte, él lévà spingarda là pa fund, uns qorenta e cinq métre e là Augusto cumté qél err q'fui fatal pa él. Dspos q'nos tud dzél pa largà da mon, pâ ca dchi qé era mut fund.

Defact él bài e él tchgà té là na fund pa admiraçon d'nos tud. El panhà qél spingarda, mà na ora d'sbi tud nos oià qél tàva à rasca, mà nium d'nos catàva podé tchgà là. Nos tud tentà, sem podé fazé nada. Cài, qél pescador q'tàva cumpanhà nos sempr q'cé bote, l amentà tchéu qé él tchàba qél corda d'ricurs na terra.

Era so marràl na cintura d'un d'nos e tchi dspos és tàva pchà nos pa rriba. Nos ta sbi d'fund, qem q'no oià ta tchi?! Senhor Pedro (Bubista) q'tinha cumçod ta prendé merguià, catinha mut temp. El tchi moda un verdader kamikaz. El cunsigui tchgà n'Augusto, mà éss pégal naqél stirada d'mort él ca largàl. Es dos fcà là pegod! Na méi daqél confuson, parcé un tubaron dvera grandon, q'nunca na tud nos vida d'merguià no tinha oiòd.

Clar, un abàl siguid d'un tristeza grand. No rribà pa Sãocent, q'noticia jà tchgod, cun data d'gent ta sperà nos drriba d'càis, qé ninguém sabia qem tinha murrid. Fui bod, pa Captania, mà Capton Julion déclàrà qél chatiçe. Anton, tud qél pssoal d'Direcçon d'AMAS tàva là.

Mi é q'fui scuid pa bàss indicà qés merguiador d'Shell, Jack d'Pantcha e Mone d'S.Ninclàu, lugar caqés moç tàva na fund, là naqél baia d'Tarrafal. No dia siguint, no bài na rabocador, Matiota d'Shell, un indicà Jack mà Mone lugar e és, q'cés mascra d'ar, és panhà qés moç, q'fcàba là, moda no tchàs.

No regressà pa Sãocent, ondé q'intérr, moda aqél là cative igual, té hoj na tchon d'Sãocent, fora qél d'Ti Manel d'Matos.
Tristeza fui bem grand d'cumpanher pa cumpanher e qél mort ABSURD! Também actividad d'mergui, diminui tchéu té qond Club fchà cé porta e VIDA continuà!!!


Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)

V O L T A R