MNINE D'GENT LAVAL UN BANDA - BO TCHAL OTE

Nhèt mà Nicet, rmon d'Tchabét, d'canalim d'NhoAnton Djudjim, antig boxer, catàva càbà guerra na ilha d'Madera na Sãocent,pamod qél mulatinha, di odju prêt e doce cima mél. Lulinha d'Mari Suclàsta tinha qés dos amig dode, qé éla tàva passà vida, ta dà és dos bola q'té ela méz ca sabia pa colé lode q'él tàva caì s'era pa Nhét o pa Nicet.

Fui assim q'nos amig Cacòi, mnine d'Mindlense, d'RberaBote, Ilha d'Madera, d'nos estima e q'Deus dàl Céu, pegà na cé violão e él rancà caqél refron q'fcà cunchid na tud tchon d'Tapadinha: - Là na Ilha d'Madeira un ranjà un pé di boi, dos moç ingalfinhado, por causa d'un covalteira… Tchà falà qem sabé… tchà falà qem cré…Amjor é no parti pa ca ranjà chatiçe !!!

Assim fui! Vida continuà ta corré té q'un dia Nicet raçébé un carta d'chàmàda p'Argentina, d'part d'cé tiu Ciznone. Nicet q'tud cé tristeza d'un banda, mod cé Lulinha, q'él tàva ta tchà pa tràs e cé ligria d'ote banda, mod él q'tàva ta bài p'Argentina. Promété, cma assim q'él pudéss, él tàva mandà pscà Lulinha, déss o q'déss.

Nicet jà tchgà na La Plata (Buenos Aires), trabaiador moda él éra, cunsigui fazé cés incnumia, sempr q'ideia na Lulinha. Basta qond él tchgà n'Argentina, él ca sabia nem lé, nem scrévé. Mà tud més, Lulinha tàva recébé cé carta q'mézàda cert.

El vrà, ta bà pa scola prendé alé, assim él fcà ta scrévé o mariòd o dret, cés carta q'cé mon, cum glantaria d'gàita e ta mandà Nhét mantenha. Senhor Nhét, manhente e sacaninha e méi, fazé Lulinha dos fidj néss méi temp qé él tchgà convencé, qél cuitadinha cma Nicet, nunca tàva mandà pscàl! Mà qém dzé bsot?! Amor é cég! Nicet, uns temp dspos, mandà pscà Lulinha.

Nhét, cum ràiba d'màtà ca cria pa Lulinha bài. Mà Lulinha, ca cris uvi q'ninguém él cambà Argentina, mà q'tud spliacadim pa Nicet, ca tivéss surpeza! Sméme assim Nicet jà sabia d'tud sobretud daqés got'manha d'Senhor Nhét, mandòd contà na carta pa cés amig Cacòi, Méjada e Liz Cabel.

Ratchòd na cé Criol, trançod q'cé Spanhol/Portugués, él scrévé Nhét un carta d'màtà ta tchmàl upurtunista, q'dos soco mandode na carta e ta dzél cma nñera iss q'tàva ta bà fazél dsisti d'mandà pscà cé Lulinha, q'sempre dzél cma és dos é q'tinha q'dà fin djunt .

Nhét fcà q'cés dos fidj. Lulinha cambà Argentina, mà sempr caqél amor prop d'mãe! Tchgòd là n'Argentina, el fazé Nicet mandà bscà cés dos fidj, q'éra d'ela mà d'Nhét. Tud cool, tud nice! Qond qés mnine tchgà, Nicet racebés moda un pai e pos tud na cés dsposiçon, cmida, ropa, dnher na lusbera pa fin d'smana, qé jàs tàva uns tchbarron e q'un plon d'scola pa tud és dos.

Nicet, ca cria pés fcàba analfabète, moda él fui inda màs na terra lorg, ondé q'tud era possivel, basta és quizéss! Na princip, tud tàva ta bà drét, qé és tchgàba, q'oi d'fome d'terra, assim és tàva cmé tud o q'parcéba e mas algum. Es tàva inchi prot dmàs.

Anton Nicet tàva dzés pa ca fazéba assim! Porqé cés quizéss màs, pla graça d'Deus catàva faltà drriba d'mesa, inda màs qond és bàss pa casa d'gent pa mode vergonha, pa és ca pensàba cma él Nicet, tàva ta dàs fome.

Uns més dspos, qés dos rapaz cumçà ta sberbà, ta scuì cmida na mesa, tà falà mntira cma és tàva bà pa scola, mà és catàva bài nem flàça. Es tàva saì ta passià na rua de Buenos Aires e ta procurà inganà tud gent. Mà moda Nicet dzés un dia cma és tàva màs era ta inganà cés prop cabeça.

Es vrà teimose e ta garanti Nicet cma és tàva bài pa Scola tud dia! Anton, un dia Nicet mostrà Lulinha carta d'falta marcòd, q'scola mandàl pa casa, d'cés fijd. Es tud ta fazé boca dura, ta flà amntira. Anton, Lulinha mà Nicet métés na corre e lévàs té scola. Qond és tchgà là na Scola, Lulinha mà Nicet fcà càra moda un chocàlho, qélog q'Director oiàz, él dzés:

- Haaa, bsot é qé pai daqés dos muçim d'Cab Verd? Apos, jàz tem tchéu temp sem bem pa scola! Qé pàssa?! Lulinha q'ràiba, trà chnél d'pé, él tmàs d'chnél. Anton Nicet mà qél Dirctor dzél q'não valia pena, stod ta perdé temp e energia daqél manera. Qé amjor castig pa és, era proibis tud cosa qés tàva gostà. Mà cma és tàva, moda cabritim bem mamòd, és po ta ruspingà na Nicet!

Là cosa bà ta vrà féi, té q'un dia és covà Nicet bem covod cma él nñera cés pai e portant tud gent sabia cma Nicet, qél gàj trabaiador e amig d'cé familia. Té q'inda él fazéba Lulinha màs très fidj. Catàva méréçé un cosa daqél!

Tont dnher qél gastà qés pa fazés bem d'Cab Verd, tont bon trot qél dàs. Inda por cima, tud o qél cria era oiàs formod e drét. Mà cma jàz tàva mut grand e ta sinti Hom, jàz ca cria ceità autoridade d'Nicet, qé és vrà té ta otchàl poqe.

Stora bà ta vrà tão féi, inda màs qond un dia Nicet dzés cma él tàva cstumà da Nhét ces pai, pancada sempr e splicadim! Es q'ràiba, és cris rrmà na Nicet, mà Lulinha ca tchàz. Anton, Nicet dzés primer e prop zaròd cma nos Pov Criol tem razon qond és ta dzé: - MNINE D'GENT LAVAL UN BANDA BO TCHAL OT.

Dspos él dzés, porta da rua sirvintia da casa. El pos na rua! Lulinha pdil tont, mà él dzél cma él catinha nada contra cés fidj. Mà cma jàz tàva ta sinti Hom, él ranjàs cés quart e assim és fcà q'sodad d'casa d'Tiu Nicet. Es pdil perdon! Mà agora, pa bàss pa casa d'Tiu Nicet, és tinha q'visà qondé qés tàva passà pa bàss salvà cés mãe e cés ots rmunzim.

Es tud vrà hom d'cés nariz e ta trabaià pa cés vida. Assim és vrà ta oià e pude comprendé, tud qél sacrifiç e sforç q'Nicet fazé pa és! Mà jà agora és tàva na mar éra so q'nadà.

Nicet mà Lulinha continuà cés vida tranquil, mà qés ots mnine, dritim e sem prublèma, e d'vez inquant és tàva mandà cumpàd Nhét um cusinha na carta pàl oià cma nunca és sqçé d'él e d'cés guerra, q'és tinha brigod tuq q'és one pa tràs, pamod qél Mulàta bonita di odju di uva maduro.


Zizm Figuera (José Figueira Junior)

V O L T A R