QÉL CANECA D'LETE (ONES 40/60)

Junzim, fidj d'Tomàzia mà Mguilim, q'fui sempr un pai trabaidor e q'educal dboch d'cés fanoq, porq'él perdéba cés dos broç na dinamit d'pedrera, na temp das sèca, là paqés cabeç d'Sintanton.

Bem sinti vida, ta cré corrés pa tràs, qé cé pai Mguilim, pamod qél situaçon d'miséria, tive q'hipotecà cés casa e qél pada- çim d'tchon, séquer ondé q'és tàva plantà cés nhame ,mà mandioca e ots cmida, q'era sustent d'casa.

Cma qél sèca, tinha duròd inda uns one, és cabà por perdé tud, qé hipoteca, d'cés casa tchgà na fin e qél grand ricàç, sem coraçon, q'cosa tàva ranjàl, porq assim, él tàva fcà q'màs terra, cacris sabé d'màs nada e tmàs tud o qés tinha.

Pai Mgulim, chéi d'dsgost bem morré, assim Mãe Tomàzia fcà ta bà trà dia d'traboi na stràda o na dscarga d'naviu na càis d'Ponta d'Sol sempr q'tinha qél pussiblidade, pàl pudia cuntinuà ta dà q'cmé cé fidj Junzim.

Junzim, té gora, tinha bod tud one studà pa Liceu Gil Eanes na Sãocent, ondé q'él tinha tchgod, té gora, e q'bon resultod na cé quint one ,dboch d'dficuldad e suor d'testa, daqés dos pai lavrador, Tomàzia mà Mguilim.

Cuntinuà pa qél sext e sétmo one era tud cé vontad, qé él era un rapaz tinod intli- gent e trabaiador. Mà, q'mort d'cé pai, cosa tàva ta parcél un bocod reverse e prop mariod. Anton, él tàva passà note e note, sem podé durmi ,ta spià pa strela na céu, naqés broq, d'téte d'cés casinha cobert d'paia q'él mà cé mãe tinha féte e q'fui lim d'tchéu d'cés sonh.

Dias ta bà ta passa e él t'oià cés spérança cada vez màs ta diminui d'bà cuntinuà qél Liceu, inda por cima q'fome na barriga qé o q'mãe Tomàzia tàva ganha era bem puquim. Qond fom tàva pertàl d'màs, él tàva rancà a pé pa Mar d'Francés, via Cova, na somàda d'Val d'Paùl, ondé q'él tinha un tchutcha, por nome d'Juaninha, fidja d'gent q'tinha com qem e q'és conchéba tud q'és one d'Liceu, là na Sãocent.

Junzim tinha un paixão d'matà pa Juaninha, mà nunca él tàva dzél nada q'méd d'stràgà qél amizad e também q'med daqés dàta d'rmon, mà familia, q'catàva ta oià qél amizad daqés dos criatura q'bons òi. Juaninha era cé confident e tàva sinti cma Junzim tàva crél tchéu dmàs.

Dmanera q'és era tud pa cumpanher e assim, él tàva izdà, mnininha tchéu na scola, so pàs podia cuntinuà djunt na Liceu e graças a tud éss sforç ela cunsigui fazé cé qint one. Cés incontr era tud gatchod d'pais d'mniniha q'so tàva scunfià e tàva passà vida ta dà Juaninha conséi pa ività chatisse.

Assim, Junzim, tud vez, dspos daqél long caminhada, d'Ponta Sol pa Paùl, via Cova, q'fome na barriga. Tinha, log qél tàva tchgà, cé caneca d'lete, q'Juaninha tàva léval, num Bli, q'uns fong d'banana, preparod, q'tud cé amizad e q'Junzim tàva cré cmés ràpt, mà éla tàva calmal e dzél pàl tmàss tud cé temp e cméss dvagar.

Pa Juanhinha, pai e mãe jà tinha garantid cma ela tàva ta bài cuntinuà cé Liceu na Sãocent! Mà pa Junzim, cosa era ote e tristeza era grand, d'ca pudess cuntinuà mod tud qés prublèma d'familia q'parcél naqél curt spàç d'temp.

Assim, tchgà altura d'scola, Juaninha imbarcà pa Sãocent, junt mà tud cés quàt rmon q'tinha tud qél responsablidad d'gordàl, d'horas minguàdas. Smém assim, és tàva un gzinha tranquil, qé Junzim ca pude bài, na mesm temp qés e quàz qél one là, té jàl tàva condenod, d'ca podé bà studà.

Cés dspida fui triste e chéi d'màgoa e Juaninha prométél cma, ela catàva tchà ninhum daqés buzod d'Sãocent tchgà na ela… e sempr assim fui!!!

No entant, Junzim q'jà tinha scrit màs d'cem carta paqél tiu d'céu là pa Merca, rmon d'cé pai, ta splicàl situaçon, sem ninhun resposta. Jà tàva prop pirdid tud spérança. Cosa tàva ta bà piora qé q'partida d'cé crétcheu pa terra longe tàva ta bà tràl pr'além daqél tristeza sem fin qél pussiblidad daqél CANECA D'LETE q'jàl tàva cstumod e q'tàva matàl tão bem cé fome.

Mà cma qem q'é bon fidj cata inrrascà e Deus cata drumi, fui mandod un stafèta depressa pa Fgueràl d'Rbera Grand, pa bà pscàss, Junzim pa bem qdisse na admitraçon na Ponta d'Sol. Na princip, él tàva q'med mà dspos, él stimi e él ma stafèta largà ta bài. Log qél tchgà, admistrador dzél t'arri: - bà preparà bo mala qé bo tita bài pa Liceu na Sãocent!!!

El cacria nem cardità… basta àga intchil na oi… log él perguntà: mà cmanera??? Anton, admistrador dzél cma tinha valid a pena, él ter insistid ta scrévé cé tiu pa Merca qé cé Tiu Zàc é q'tinha respundid e tàva fcà, d'go pa diant, ta pagàl scola na Sãocent, vist qél era studioz e él qria q'él fosse un hom d'bem! Mãe Tomàzia também tàva ta bà tchà d'ter prublema qé Tiu Zac garanti fcà ta mandàl cé sang-d'zol. Assim Junzim pudia parti tranquil…

Dspos d'tmà cé bençon, na cé MãTia, cé Mãe e tud qés gent, d'cé povoaçon. El ranjà cé malitinha, él cambà Mindelo, na bord faluch 'Carvalho'. Vida nova, nova vida…

Cma era d'cstum, na Sãocent, tud màlta tàva bàss pa càis, bà spià, qés màlta d'amigs, q'tud one tàva bem d'Sintanton, na épca, pa bem studasse na Liceu. E so d'imaginà, spont e ligria d'Juaninha, qond él oià, Junzim ta dzimbarcà, qé ela tàva stod, so triste e pirdid, quàz tud sperança, d'oiàl. Séi log qél bràça, diante d'tud qél pov e Juaninha ca pude resisti él dàl un beijo diante d'tud gent… o q'dsgràça… Tomàz Cabeça, mà Alfritim, rmon d'Juninha, não content, pxà Juaninha pa broç, ta perguntàl num grit d'gàita, s'éla tàva doida, e ta miàçà Junzim…

Scola cuntinuà, Junzim fazé cé sétm one, dvera dvera q'boa nota, anton, q'aqél success, d'brilhant aluno qél era, él dcidi pdi cé Tiu Zàc, pa isdàl ba faze Medcina, na LisBoa-Portugal e Tiu Zàc, dzé AMEN!

Junzim, q'jà tàva ta sinti cé corp, sempr q'ideia naqél moça, cé amor, cé cumpanhera d'infancia, cé confident, cé amiguinha d'infancia e q'sempr sub, naqés hora màs triste d'cé vida, d'fome e ots moment, consolàl, não so q'aqés boas palavras, mà também qél CANECA D'LETE, q'impdil d'morré d'doença fràca!!!

Nho Quim Ramos, preparàl cé màla, qé él tinha so vinte um dia pa stod na Sãocent, qé tud jà tàva pront p'él cambàss Lisboa pa Universidade d'Medcina. El cambà Sintanton, dcidid bà dspdiss sobretud d'cé Mãe, amigs e ots familia.

Dspos, un amig d'céu imprestàl un mula, él cambà moda era d'cstum pa Cova, mà déss vez, cumpanhod d'Ti Cài, hom amig, sério e d'barba, direct pa casa d'Juaninha, pa bà falàss mà cés pai e orientà cés relaçon d'noiva mà noiv, na ruspeit.

Fui un verdader dsgràça, qé pais d'mnina dzél log clòr cma catinha hipotse, qé cés Juaninha, nñera pa él e q'ela jà tàva prumitida, naqél méi temp, a un grand Senhor da Terra… por nome, q'un cata nem mentà, pa ca fri ninguém.

Juaninha, cuitada, q'tàva ta bài dritim na cé sext one, fui té trod d'Liceu qé ela tinha q'càsà pa sàlvà situaçon d'cés terra qé cés pais também a força d'mut Sforç, na tentà iducà qés doze fidj tàva ta fcà prop cé quebradon. Un verdader drama, Juaninha tàva passà cé vida ta tchorà, qé éla nñcria qél casament qé qél home era màs bedj q'éla e inda por cima éla catinha ninhum amor pa él.

Junzim, q'un tristeza profund e miàçod pa tud qés rmon e pais d'mnina, tive q'bài humilhod ta fji d'pancàda dboch d'cé probreza.

Juaninha, cunsigui fji d'càsa, sbi paqés cabeç e bà spérà cé Junzim, pa camin, na méi comp e erme, anton éla dzél: - oà, bo sèbe cma néss mund nñtem niguém q'tmob bo lgàr na nha coraçon… bo tita oà éss anél éi, tmàl bo lévàl mà bo, pa q'nunca bo sqçé d'mi, qé bo é q'sempr fui amor d'nha vida, e un t'amob té dia q'un mrré…!!!

Qél ote anél d'noivad q'pais e qél Senhor tinha éla puste à força na déd ela Rufnàl là pa fund daqés ladera… chéi d'ràiba e tristeza. Ti Cài bà t'andà pa frente q'dos làgrma teimoz ta tchil pa càra à boch e tchà qés dos criatura és so pàs falàss à vontade. Junzim também, rapaz sério, dà Juaninha um bom beijo na boca, na rsupeit, e rancà também, q'un saluç e un tchor, té tchgà na Ponta d'Sol q'cé Tiu Cài, na cé lod pa consolàl.

Dspos d'tud éch pripécia e éss triste ruptura, ones bà ta passà, Juaninha casà à força pa salvà qés terra d'cés pai, mà sempr q'aqél ideia fixod, na cé Junzim, q'tinha cambod Lisboa. Dà là d'Lisboa e durant tud qés one, Junzim sempr scrévél, mà carta era tud interceptod e ptod na liche.

Junzim, formà vrà grand médico cirurgião na Portugal e nunca cris càsà ,mod nunca él otchàba un moça moda cé Juaninha. Bem contçé, cma ones bà ta passà, e nos Juaninha tive quàt fidj, quàz à força mà qél hom, qé cada vez q'és tàva detà, éla tàva pensa era so na cé Junzim.

Juaninha bem doençé e bastante mal! Ela fui mandod d'urgença pa Lisboa, onde q'cma moda pa ironia d'dstin, és instàlàl naqél Hospital ondé q'Junzim era Sub-Director e grand médic cirurgion. Tratament era carissimo e aqél Grand Senhor otchà cma él catàva ta bà podé pagà qél tratament d'cé amjer. No entant, Junzim sub d'antràda d'Juaninha na Hospital, sob nom d'cé nov marid e na ruspéit, pa profisson e pa qéla Snhora Dona, él cuntinuà tratament, moda se nada fosse. Ela tàva un poq moribunda e catàva ta conché ninguém!

Juaninha, gràças aqél bon tratament, cunsigui po cé saùde na camin e otchà un cert ligria d'vivé, qé log q'éla cordà, éla tàva perguntà tud gent d'Spital pa éss tal Dr. Junzim?! Mà ninguém sabia qem era éss tal Junzim pois cé nome era Doutor João Livramento Fortes.
Junzim, q'coraçon dçapod, cacria tornà vivé, qél tristeza ot vez e na cé cordon qél tinha na péit, él tinha un coraçuzim, q'dos ratròt, d'él ma cé Juaninha Forever…

Tchgà qél hora di bài, d'Juninha pa Sintanton - Cab Verd. Na hora d'saida d'Spitàl e d'pagà tratament, quàz q'Juaninha tàva smàià d'emoçon qond éla oià q'él contona… ela dà un grit e éla dzé: - o nhas gent, mi nñtita bem podé pagà un conta d'éss, nem q'un vendé tud nhas terra, là pa Sintanton…!!!

Qél infermera, na caixa, q'ca sabia d'nada, dzél q'un surriz, cma éla catinha nada q'pagà qé Snhor Doutor João Livramento Fortes (Junzim) tinha pagod tud e q'él tinha tchod ela un cartinha.

Juaninha, curiosa, abri qél carta q'un pressa, e là fui qél grand emoçon, basta bél na cabeça, tud cés passod d'vida, q'é dentr daqél carta tinha qél anél q'éla tinha él dod naqél célbr dia d'cés gran separaçon! Num cantim daqél carta d'Junzim tàva marcod assim: - tratament ta tud pog e bo catém q'priocupà, nem dzé nada niguém… qé nunca un sqçé qél fome q'bo matàm tud qés one q'aqél CANECA D'LETE, q'bo tàva gordam naqél Bli, chéi d'bo amor e num épca q'un catinha nada!!! Qont a nos amor, mi nunca mi à d'sqçé d'bo tud nha vida, basta té hoj un ca casa e un ta vivé ma Nha Grand Mãe Tomàzia q'un mandà bscà. Mà un dia un ta voltà!!!

Juaninha, mùq sem podé dzé un palavra, àga ta tchil pa càra boch, pdi qél infermera d'favor pa intrégàss Sr.Doutor João Livrament Fortes,(Junzim) qél anél otra vez q'un aplavrinha tambem dentr daqél mesm carta, ta dzél cma pa éla, apsar d'ter sid sacrificàda d'familia q'nunca éla tchà d'pensà na él e q'éla nunca tchà D'AMAL D'VERDAD…

Zizim Figuera (José Figueira, jùnior)

V O L T A R