CAPTON D'FALÛCHE MA STORA D'UM DÊPORTÔDE NA SÉ TERRA

Naqél têmpe, q'aqés naviu d'vêla, mas cunchide pa "Falûche", é q'tàva segurône tude viàja Inter-lhas d'Cab Verd. Nô ca podia tchà, num mumênte e num Storia déss li, e antes d'tude cosa d'falàba ô prestàba, homênàja, a tude qés nôs Capton d'um vêz, pa sés grande trabôie, na épca, q'és prestàba a tude um Pov e sés Naçon...

Uns era tchmôde Capton d'Pé d'Pedra, ôtes Capton d'Ilhas e Costas e, pa falàss li, d'tude éss pêssoal navêgadôr, d'sés valor ma coràja, puste na luta, na méi d'nôs mar, na risque d'sés prop vida, naqél bài a bem, sem dia d'parà. Lista tàva ser mûte grande d'mâs e homênàja té tàva bem séi d'pôque...

Ma, cma éss stôra li é verdader e él passàba sô num spâçe limitôde d'Soncent/SanAnton /Soncent, assim é vez d'falà sô d'alguns Capton famôze déss linha d'navigaçon, moda Jûquim d'Nhô, Nhô Valêntin, NhôVicente e tônte ôtes d'éss zona e déss épca q'ca tita bêmme grinhaçim na mimoria.

Jûquim d'Nhô, assim cma tude sés cumpanher, é um daqés grande Capton, q'diâzà no ta devêba imortalizà pa scrita p'él fcâba, pa sempre, na Histôra d'Cab Verd.

Mêz, s'él vivé naqél épca, sô d'Falûche, um t'ôtchà cma é d'nôs devêr, procurà passà éss mensàja pa tude gente e pa tude aqés d'nôs Nôve Geraçon, uns p'és lembà, ôtes pa fcà ta sabé cmanera q'cosa era naqél têmpe e cmanera q'éch hôme, d'um grande valor, q'sempre vivé na nôs méi e quâz sempre desperçibide, pa ca dzé, té cêrte pônte, marginalizôde, fui, naqél épca, um verdader Hêroi Sqeçîde...

Pà Jûquim d'Nhô, moda nô tàva tchmàl là na nôs rua d'SanBadera, tà tinha sempre mil e um stora pa contàba d'sés vintura, d'tude dia, na méi daqél CANAL d'ruspêite e d'nâvegaçon dêfiçil, q'sempre fui qél canal d'Soncent/SanAnton/Soncent e q'él tàva conché, moda ponta dêde d'sés mon.

Grande Capton, na tude sé humildade d'home d'mar qél era. Sabia proveità tude qés hora d'bon maré q'tàva dà, pa entràba e saìba d'Baìa d'Porto Grande d'Mindelo, là n'Ilha d'Soncent, sem nunca ter bôde pa SCOLA.

Travessà qél canal q'tà là, nñera d'brincadera d'menine d'scola, inda mas naqés falûche. Ma Jûquim d'Nhô, sempre sube incantà Pov, menine q'gente grande, q'sés stora d'incôntre na têmpe d'guerra ma submarine alemão ô inglês q'tàva trâcà na sé naviu, na méi d'canal, pa trocàss cmida pa dênher, ô âs vêz, té à força, qônde gente ca tàva cré vendé du q'era d'séus.

Assim q'éch storia d'passàja d'sé vida, q'tude gente tàva gostà d'uvi, él tàva cunsigui fazé diminui, na spirte d'pov, qél mêdonha d'travessà qél Mar d'Canal q'era carambolênte...

Liberal, Carvalho, S.Vicente, Paùl era d'aqés falûche (naviu d'vêla) q'tude menine d'Ponta d'Praia, tàva conché e gostà d'bà oiâz ta séi, plumanhãzinha cidim, na camin d'SanAnton e despôs, da tardinha, lûzque q'fûzque, ta bem d'volta pa Soncent, ta bulinà, q'sés vêla brônque, intchide d'vênte e daqél luz bromêdje, d'Pôr d'Sol, prop bnite q'bô t'oià, sô na Baìa d'Porto Grande, inda mâs q'sé Mônte d'Câra là na fûnde, pa orgûi d'nôs tude, qé no sabé, cma na Munde, ca têm dôs!

Anton, tude dia d'nôte, no tàva bà tmà qél bençon ma qél puntinha d'pôn ma pêche frite, là na butequim d'Ti da Luz D'Eduard, Santa Mãe, q'Deus dàl Céu e um grande scônçe na sé Alma.

Assim, là naqél balcon, tàva stôde aqél bêdje lôbo d'mar, Capton Jûquim d'Nhô, ta tmà sé grogue, despôs d'um dia d'trabôi e d'responsablidad, ptôde pa tràz, sempre ta contà qés Stora d'sé vida e d'sés viàja d'Soncent pa Porto-Novo/Janela/Paùl/Ponta d'Sol, bài e bem...

Tud menine tàva fcà caladim, na ruspêite, sentôde drriba d'sôque, na bônque ô na tchon, sô pa ùvil contà! Pa nôs tude, era un Munde quâz incantôde, q'tàva levône deficilmênte a destingui sônhe d'realidade, qé nos tude, tàva fcà q'boca abêrte, marabidjôde d'ùvi Capton Juquim d'Nhô, contà cmanera qél falà ma inglês pa vendês sés: - mandiucuze, bataniuze from SanAtoniuz… nôs menine, no tàva té senhà d'nôte q'aqés stora d'incantà d'Capton Jùquim d'Nhô!!!

Nem sempre tude fui gloria naqés viâja, em q'tude tàva dependé d'vênte, viraçon, currênte e mas e mas ôtes capriche daqél mar. Assim, tive bons e mâus momêntes, moda na tude cosa d'vida, na travessà qél Canal.

Na um d'sés mûte Stora, Junquim d'Nhô contàba, cma um vêz, él tinha levôde um rapaz, sé amigue, por nôme d'Pistola, bom mécânque d'côrre, pa Porto-Novo. Pistola fui nôme q'pov dàl, môde él q'tinha cabeça moda un pistola.

Bom mécanque moda él era, Pistola tchgà na Porto-Novo q'aqél fàlta d'mécanque q'prà là tinha, fui dà fcà. El, ma sé catchôrre d'stimaçon, por nôme d'Myke, qél tinha criôde desd'piqnim e salvôde d'coçêra, là pa Soncent, q'bônhe d'criulina, comprôde pa litre, là na Djandjan.

Anton, despôs d'uns dia lôrgue na Porto-Novo, Pistola infadôde dà Capton Jûquim d'Nhô fala, s'él pudia levàba él ma Myke p'és bà dàss um volta e matàba sodade d'sés terra Soncent…

Jûquim d'Nhô, naqél sé criol fûnde d'SanAnton, dzêl log: - ôme bo sêbe rêpéz, ñntém prublema! Ê sô po pé nô bôte, nô béé…!!!
E assim fui! Na dia siguinte, Pistola ma sé catchôrre Myke, parcé na bôrde, tud feliz.

Myke, tude xcitôde, bodzé tàva ta duvnhà, él tàva corré pa proa d'naviu, él tà urriçà cabel na lômbo, él tàva ladrà d'ligria, q'cara ta spià pa Soncent… Viàja corrês tude drête, Pistola ptà uns dos vûmite fora, ma sempre contente e q'aqél gràça d'tchgà na terra.

Falûche, ptà fêr, pa fundià na Porto Grande, ta sperà qél bôte bem d'terra, q'tàva trazé Cabo do Mar q'tàva dà naviu dutchâtche, p'assim tude gente pudéss bà pa terra e pa sés casa! Pistola, q'ca tàva conché qés léi d'mar e fui sempre môçe mute dsimbaraçôde, log q'bôte traqà na costôde d'naviu q'Cabo do Mar…

El ca nem tchà Cabo do Mar pô pé na bôrde d'naviu, él detchi log na bôte, pa bàss pa terra…

Ô nhas gente, ô q'chatisse. Cabo do Mar, q'era um iletrôde e chéi d'mania, dzél log: - olha bem o que estàs a fazer rapaz??!! Pistola q'catinha pâpa na linga, réspondél: - adêche, mi um tita bà pa terra, pa nha casa! Cabo do Mar, chéi d'autoridade e râiba, dzél: - agora a tua casa vai ser de là onde vieste, Porto Novo, até eu decidir! Volta jà pra bordo do navio e para Porto Novo… amanhã de manhã. Porque, para terra é que jà não vais!!!

Pistola, zarôde, dsuriantôde, infrontôde, ingustiôde, dzé: - mà cmanera home d'Deus, um ca fazé nada! Cabo do Mar, replicà: - pois é, da próxima vez não saltas no bôte mais o teu cão, antes d'eu subir no navio e despachà-lo… E sem mais conversas!!! O que està decidido, jà està!!!

Cuitôde d'nôs Pistola ma Myke fui deportôde pa Porto Novo sem dia d'tornà vrà pa Soncent.

Passôde uns têmpe, Pistola tive q'consolà q'sé sorte, él ranjà amdjer, fidje e fcà pra là, pa Porto Novo, ta sperà bobra sfrià, té dia q'él pudéss bà té sé terra, q'és tinha él pruibide.

Myke, sé catchôrre, nunca cstumà! Tude dia q'Deus tinha na cruz, Myke tàva bà pa ponta càis na Pixim, là na Porto… él tàva spià pa Soncent, el tàva tchorààààààààà…

Pistola tàva tentà consolal, ta dzél: - ôh Myke Myke, ñné sô bô q'tem graça d'bààii!!!

Dia Dmingue, Pistola mà sés malta tàva bà pescà, Myke tàva bà também ! Mesma cosa, él tàva sbi naqél bôte, tude q'càra pa Soncent, ta sismà d'tristeza, moda um pessoa… Êl tàva tornà pô tà tchoràààààà…

Myke vrà té q'ràiba d'farda, basta, tude fàrda brônque d'marinha qél tàva ôià, era um ràiba d'matà! El tàva corré na és mau d'munde, tà ladrà pa bà mordé! Pistola era ubrigôde d'pégal, conversà ma él e xplicà pov motive d'aqél ràiba… Assim, là na Porto Novo, tude gente jà tàva conché Myke e razon d'tude sés fadiga.

Trés ône despôs, qél Cabo do Mar bà imbora pa sé terra! Alviçra,t chgà log n'uvide d'Pistola, là na Porto ! Êl ca sperà pa màs! Pistola, sé familia ma Myke, anton bem imbarcà pa Soncent,tude feliz! Myke, q'sés cabél tude urriçôde na lômbe, tàva ladrà, tàva tchorà, ninguém ca tàva ta podé q'él, naqél dia, pa consolal tônte xcitôde, q'aqél tônte ligria q'él tinha na côrpe…

Es tchgà na terra tude contente, és bà pa casa, és passà uns dia prop sabim, ta salvà amigues e ta vezità gente q'diàzà és ca tinha ôiode… Dia bà ta passà, ma Pistola, q'jà tinha sé vida orientôde là na Porto-Novo q'familia e tude…

Bem tchgàl qél hora di bài. Anton, él bà là na quintal d'casa, él bà conversà ma Myke, sé catchôrre, q'tinha passôde também qés dia sabim, bem passôde na tchon d'Soncent, q'tratamente spécial e tude, él dzél: - ôh Myke, manhã no tita tornà vrà pa Porto! Basta Myke, vrà raivôze, ta ladrà, bodzé s'él ca cria sabé d'nada !

Pistola, q'ca comprêndé mensagem, dzél… Té manhã Myke, jà bô sabé, hum hum?!

Myke, respondél d'um manera squizite, cosa q'nñera d'cstûme: -uàu… uàu… uàu… Pistola otchà qél cosa strônhe, naqél manera d'riagi d'Myke…

Bom, ma… el bà dêtà! D'plumanhã log cidim, qônde és cordà, és otchà Myke môrte là na quintal! Jàz ca nem bài qél dia pa Porto-Novo. Tude familia e alguns amigues, bà interrà Myke, debôche d'um tristeza sem igual!

Anton, na dia siguinte, qônde Pistola imbarcà, q'él tchgà na bôrde sem Myke, Capton Jûquim d'Nhô, q'tàva gostà tchéu daqél catchurrim, scunfià log él perguntà Pistola pa Myke?

Pistola fcà mûque uns minute, q'dôs risque d'àga ta detchil pa câra bôche… Despôs, él respondé Capton: - bocé sabé?! Myke fcà interrôde là na Soncent!

Êl n'cris bem… falà?! Dzél Jûquim d'Nhô, também tude triste, q'àga ta sgritchil pa càra bôche, pa tônte stima e stora q'aqél "betchim'' tinha q'té jà tàva fazé parte d'sés vida, là na Porto-Novo.

Qél dia q'Pistola tchgà là na Porto-Novo d'SanAnton, q'noticia d'môrte d'Myke, tude gente fcà triste, q'sôdade daqés partida e pena d'Myke ,catchurrim stimôde q'cunsigui cunquistà coraçon d'tude qél pov!

Basta, là na casa d'Pistola mà sé amdjêr, té hoje india, inda tem qél ratrôte d'Myke puste là na Sala d'Vsita, pa Recordaçon…



Zizim Figuera ( José Figueira, jùnior )

V o l t a r